Jugar amb els impostos

La societat espanyola ha d’assumir que tan aviat com es consolidi la recuperació econòmica, o potser abans, caldrà més esforç fiscal per començar a pagar les enormes despeses de l’Estat per combatre la pandèmia de la covid, per ajudar els col·lectius més vulnerables i per sostenir l’ocupació i el teixit productiu. Amb això, paral·lelament, s’ha de finançar la transformació energètica del país amb l’augment de costos que, al principi, comportarà la descarbonització de l’economia. La recent pujada de la llum per l’augment del preu dels drets d’emissió de CO2 del gas natural n’és un primer avís. Tots els combustibles fòssils, com també la gasolina i el gasoil, seran penalitzats progressivament, tant a Espanya com a la resta d’Europa.

Davant la necessitat que tindrà l’Estat els propers anys d’incrementar els ingressos, no sembla que tingui gaire sentit plantejar baixades d’impostos com fan els governs autonòmics del PP. Pot funcionar com a estratègia política per guanyar votants davant el PSOE, però no resulta creïble pensar que realment ho puguin fer. L’increment de la recaptació que s’obtingui com a conseqüència del creixement econòmic, molt probablement, no bastarà per cobrir les noves necessitats financeres. Caldrà modular molt bé, però, l’augment de la pressió fiscal per no asfixiar l’economia. Serà un equilibri difícil.

Si, malgrat tot, hi ha comunitats autònomes que opten per abaixar més els impostos, estiguin o no governades pel PP, seran la resta de ciutadans els que hauran de pagar més pels que paguen menys. I si finalment la competència fiscal entre comunitats porta a igualar els impostos a la baixa a totes les autonomies, l’Administració central es veurà obligada a incrementar la pressió tributària a escala estatal per compensar el descens d’ingressos corresponent. Els partits polítics hauran jugat les seves cartes, i el PP, probablement, provocarà un desgast electoral del PSOE i d’Unides Podem, que és el que persegueix amb la seva estratègia. Però, en definitiva, els ciutadans pagarem igualment, sigui d’una manera o d’una altra, ja que els deutes de l’Estat generats per la pandèmia hi són. Es podrà negociar amb els creditors –la UE, el BCE o els mercats financers– si es paguen en un termini més llarg o més curt. Tot i això, el que resulta ineludible és que caldrà pagar-los.

En lloc de jugar al gat i al ratolí amb els impostos, el PP i el PSOE haurien de pactar com més aviat millor un nou model de finançament autonòmic i un pla estatal de consolidació fiscal per a la devolució del deute a llarg termini que no sigui traumàtic. Això reduiria incerteses i aportaria confiança.c

El PSOE i el PP han de pactar un pla de consolidació fiscal per al pagament del deute