La Vanguardia (Català-1ª edició)
La mitjana de bou de Pedro Sánchez
Ami, on em posin una mitjana al punt, això és imbatible”. Amb aquesta frase, presumptament enginyosa, més l’acompanyament caïnita de l’oposició, el president del Govern espanyol va desqualificar el seu ministre de Consum, Alberto Garzón, liquidant la seva provocadora declaració sobre la necessitat de consumir menys carn. Al final tot va acabar en una polèmica de vol gal·linaci entre carnívors i ecologistes, i les justificades protestes dels ramaders. Una gran ocasió perduda.
No acostumo a tractar temes mediambientals, no perquè no m’interessin, sinó perquè veig que aquesta església va sobrada de doctors, i m’estimo més tractar flancs encara més febles de la nostra societat malmesa. Però en aquest cas, i aprofitant l’aturada de l’agost, sí que pretenc dir alguna cosa a partir del fil d’aquest fals debat, i de la frivolitat presidencial.
I començo per constatar que certament hi ha un problema important en relació amb l’impacte de l’alimentació en el canvi climàtic, però que en cap cas no es pot reduir a la carn.
És evident que la font principal d’emissions de gasos d’efecte hivernacle és la producció d’energia. La seva reducció imperativa deixa oberta una gran qüestió política perfectament marginada: la distribució dels seus costos entre la població (ho vaig tractar en abordar a “Les noves tarifes elèctriques, o la política com a engany” la prosaica qüestió del rebut de la llum). També la indústria i el transport són grans emissors.
Establerta aquesta qüestió, cal dir que la que ve després de l’energia en importància és tota la cadena de producció d’aliments, de la qual la producció càrnia és només una fracció. És tan rellevant que l’experta Hannah Ritchie afirmava això a Our World in Data del 10 de juny: “Si aturéssim la crema de combustibles fòssils demà i eliminéssim totes les altres emissions, la producció d’aliments per si sola ens portaria més enllà del nostre objectiu de (no augmentar la temperatura mitjana) 1,5°C cap a mitjans de segle”.
No hi ha un acord científic sobre la magnitud del seu impacte; en tot cas i pels treballs que conec, se situa entre el 24% i el 30% de les emissions globals, i augmenta fins a un terç quan s’inclouen tots els productes agrícoles. Els seus components bàsics són, d’una banda, l’ús de la terra, que inclou la desforestació, la degradació de les torberes, els incendis i les emissions dels sòls conreats. El segon factor és la producció agrícola: les emissions de fertilitzants sintètics i l’energia utilitzada per fabricar-los; els fems; les emissions de metà del bestiar; l’arròs; l’aqüicultura, i l’ús de combustible procedent de maquinària agrícola. El tercer component és la cadena de subministrament: això inclou totes les emissions del processament d’aliments, l’envasament, el transport i la venda a la menuda, com la refrigeració. Finalment, el post-retail: l’energia utilitzada pels consumidors per a la preparació, la refrigeració, la cuina i, molt important, les emissions de les deixalles d’aliments. Reduir tot això a la carn és excessiu.
Esclar que no tots els components tenen la mateixa importància. La producció agrícola oscil·la entre 7,1 i 8 bilions de tones de CO2, per 3,2 a 5,7 bilions de l’ús del sòl. Els altres factors tenen menys impacte, si bé, en alguns càlculs, les deixalles representen 1,6 bilions de tones, gairebé el 10% del total en aquesta avaluació.
S’està fent molt poc en aquest àmbit de l’alimentació, i la frivolitat dels nostres polítics amb la mitjana de bou n’és un bon exemple, però el mal és greu, i no és inexorable. En una altra ocasió pot ser útil donar compte dels principals mitjans per reparar-lo. En tot cas el que cal evitar és fer un Colau i demonitzar res, sinó aplicar el progrés a la solució. Ell i la tradició són les dues cares de la mateixa moneda. Ell i ella formen el matrimoni perfecte.
Si el ministre Garzón hagués estat un professional, o un estadista, hauria plantejat d’aquesta altra manera les coses, i si tinguéssim un president del Govern central més prudent i menys pagat de si mateix, hauria aprofitat l’ocasió per introduir una qüestió delicada i decisiva, en lloc de tractar-nos com espectadors d’una comèdia. Respecte.c
El problema de l’impacte de l’alimentació en el canvi climàtic no es pot reduir a la carn
tenim l’antiga estació de Cretas, on un bonic rètol ens indica que tenim una font d’aigua potable, però esclar, això ja és Terol.
Martí Bota Pidelaserra
no experimenta cambio alguno en su ser. Los desgraciados que quisieron solucionar este escollo admitiendo que la persona que murió fue humana fueron quemados vivos por herejes.
Cualquier teoría que se le ocurra al lector para salir al paso ya fue considerada en su momento por los doctores de la Iglesia. Todas son heréticas. No hay solución posible, porque estamos ante un absurdo doctrinal al que los teólogos llaman misterio.
Alejandro Sanvisens Herreros