Armades invencibles

No és cap secret que la despesa mundial en armament no para de créixer, potenciada per un lobby amb grans interessos econòmics.

Grècia i sobretot Turquia disposen, per exemple, de dos exèrcits molt ben dotats, amb altes capacitats ofensives: caces ultramoderns, carros de combat, fragates, míssils balístics..., en part per, en teoria, defensar-se l’un de l’altre. Irònicament ambdós estats han estat atacats i colpejats per un idèntic i poderós enemic en forma de desmesurada onada de calor, acompanyada d’una immensa comparsa d’incendis forestals.

Davant el dantesc fenomen, els dos governs s’han vist desbordats i incapaços de fer front a la gran ofensiva destructiva derivada del canvi climàtic, ja que els caces supersònics i la resta d’arsenal han estat del tot inútils per aturar el gran enemic flamíger.

Ben mirat, a l’igual que l’Armada Invencible, vençuda per les inclemències meteorològiques, podríem dir que els dos exèrcits han fallat estrepitosament a l’hora de protegir la seva gent i el seu territori.

Certament, tot plegat fa pensar que potser, en lloc de tanta absurda despesa militar, cal redirigir els recursos per parar el gran enemic climàtic, tot descarbonitzant el món, i dotant les comunitats de més protecció enfront del destructiu fenomen climàtic en les seves múltiples facetes (inundacions, sequeres, incendis...).

Potser més que anar armant les respectives pàtries per protegir-les d’un potencial atac de l’enemic, cal que d’una vegada per totes entenguem que la veritable i única pàtria de la humanitat es diu planeta Terra, i que aquesta està greument amenaçada per un monstre que nosaltres mateixos hem ajudat a crear, i de ben segur que sense la cooperació de tots se’ns cruspirà.

Martí Gassiot