Viatges plastificats

Txaikovski mor enfebrat pel còlera després de beure aigua en un Sant Petersburg insalubre. En la interpretació que va fer de la seva vida el cineasta britànicKenRussell, La pasión de vivir (The music lovers, 1970), Richard Chamberlain, interpretant el músic rus, beu el got d’aigua contaminada que li causarà la mort a Venècia, per fer encara més desmesurada i romàntica la seva història.

Ara Txaikovski, gran viatger, podria beure amb tranquil·litat un got d’aigua tant a Sant Petersburg com a Venècia sense por de morir pocs dies després, però això no vol dir que les aigües del Nevà o dels canals estiguin més netes, ans al contrari. Ja no s’hi aboquen directament els desaigües fecals, però s’hi continua llençant porqueria, com ara l’omnipresent plàstic que cobreix tot el planeta, incloent-hi el fons dels mars. Tot just sortir del confinament, el món va observar meravellat com la natura s’havia recuperat a tota velocitat durant el temps que els humans vam deixar de ser la principal plaga de la Terra. Passejant pels espais naturals, era més fàcil veure la fauna salvatge que normalment fuig quan ens ensuma. Això sí, les ampolles, les llaunes, les bosses i les cel·lofanes seguien allà. A Barcelona, on les gavines s’han acostumat a viure i menjar vora les àrees més turístiques, curulles de menges mig mastegades llençades en muntanya a les papereres o per tot arreu, amb el corresponent envàs de plàstic, es van haver de desplaçar fora d’aquest territori per omplir el pap sense esforços. De fet, la mateixa pandèmia va ajudar a la multiplicació del plàstic amb les tones de menjar per portar a casa encarregades i els milions de mascaretes, guants i gel desinfectant que han entrat a la nostra vida.

Aquest estiu s’està recuperant tímidament el turisme. I ha

Proposta per a emprenedors: el tour Onada de Calor; vistes als incendis de Turquia, Grècia o Itàlia

tornat la bogeria de comprar més menjar del que necessitem, consumir-lo a tota hora i llençar les restes i els envasos arreu. Ciutadans modèlics que tenen quatre cubells diferents per a les escombraries se n’obliden tan bon punt agafen la maleta i ho llencen tot barrejat sense problemes. Sembla com si la brutícia tingués nacionalitat i se li pogués barrar el pas a la frontera i a les aigües territorials, un absurd pensament màgic de molts turistes convertits en incívics segons els quilòmetres recorreguts des que surten per la porta. De la mateixa manera, ciutadans que ja han adoptat la bicicleta com a primer mitjà de transport, per alliberar de contaminació els seus carrers, estan desitjant que tornin les ofertes dels xàrters per passar un cap de setmana on sigui. Recorden amics i coneguts que t’explicaven que havien estat a Milà o Rotterdam un dissabte, anar i tornar? O que escollien volar perquè sortia més barat que quedar-se a casa?

Proposta per a emprenedors: el tour Onada de Calor. Vistes als incendis de Turquia, Grècia, Itàlia o Algèria, immersions per fer passar la calor i explorar els plàstics del fons i, per als més casolans, escombraries i foc sense moure’s de casa, que al país també hi tenim de tot.c