La Vanguardia (Català-1ª edició)
Si una dona parla, les altres la segueixen
‘The Lancet’ publica un estudi sobre la participació femenina als congressos mèdics
Un dels clixés més arrelats respecte al sexe femení és el que afirma que les dones parlen molt més que els homes. Deborah Cameron, lingüista feminista i professora de Llenguatge i Comunicació a la Universitat d’Oxford, va desmentir el tòpic en una entrevista a la BBC: “Tenim proves molt substancials, des de fa molt de temps, que en la majoria dels contextos –especialment els públics– és exactament a l’inrevés: l’home parla més que la dona”.
Ja sigui en ponències, debats, aules universitàries o fins i tot a la televisió, la suma de minuts que inclouen les dones continua sent molt per sota de la que ocupen els seus companys masculins. “Els homes controlen un 70% del discurs, fins i tot quan hi ha paritat entre els assistents” —sosté Patricia Seabright, escriptora i coach en oratòria—. “Encara que siguin minoria, acaben parlant la major part del temps”.
La revista The Lancet ha publicat un estudi en què analitza aquesta realitat a les conferències mèdiques. Per fer-lo, van examinar la participació femenina al congrés nacional anual de la Societat d’Endocrinologia del Regne Unit durant el 2017 i el 2018. A més, a la conferència del 2018 van dur a terme una intervenció destinada a millorar la inclusió femenina. Van enviar un correu electrònic a l’equip organitzador demanant que convidessin més dones a presidir les sessions i a dirigir les preguntes, i un altre a tots els presidents animant-los a oferir la pregunta d’obertura a una dona.
El 2017 un 47% dels assistents van ser dones i el 2018, un 50%. Malgrat que els números arribaven pràcticament a la paritat total, les dones van fer menys preguntes tant a la conferència del primer any (24%) com del segon (35%). Tot i això, entrant en més detall, les conclusions demostren que la intervenció va tenir un efecte positiu.
Gràcies als missatges enviats per l’equip de The Lancet , el 2018 només un 34% de les sessions van ser presidides únicament per homes, en contrast amb un 47% del 2017. En aquestes sessions, només un 9% de les preguntes les va formular el gènere contrari. En canvi, en les sessions presidides per dones, un 29% de les preguntes les van fer elles. Incloent-hi tant el públic com els ponents, un 57% de
A les conferències el biaix de gènere desapareix si la primera pregunta la fa una participant
les qüestions plantejades a les sessions presidides per científiques van ser de dones. Això demostra que la presència de ponents femenines dona lloc a una participació més gran de les dones del públic.
Una altra de les conclusions més interessants la van extreure analitzant l’efecte de les primeres preguntes. Van constatar que si la primera pregunta d’una sessió la feia un home, la segona era d’un altre home en un 86% dels casos. Al contrari, si la primera la feia una dona, un 50% de les segones preguntes eren d’altres dones. Amb aquestes dades van confirmar que una pregunta inicial procedent d’una dona augmenta significativament la probabilitat que les preguntes següents les facin altres dones.
Aquesta és la primera investigació sobre la participació del públic en un congrés mèdic amb perspectiva de gènere del Regne Unit, i demostra que la conscienciació i la intervenció pot millorar la inclusió femenina. “Aquests resultats s’haurien de tenir en compte en la futura planificació dels congressos acadèmics. Si les dones no són visibles, no poden actuar com a models de conducta per als acadèmics novells, creant un cercle que s’autoperpetua”, conclou The Lancet.c