“Crearem àrees noves per al linx, com a Múrcia i Granada”

És greu aquest problema?

En alguns llocs no s’arriba al llindar mínim perquè el linx pugui reproduir-se. Perquè una femella territorial tingui cadells, es necessita una densitat mínima de conills i si no s’hi arriba, els linxs poden viure però no poden reproduir-se.

Continua amenaçat?

Sí, tot i que mentre en unes zones el conill escasseja, en d’altres hi ha nivells d’abundància acceptables. Intentem gestionar aquesta qüestió de la misí, sempre llor manera possible.

Per quines altres causes? L’endogàmia i la baixa variabilitat genètica és un tercer gran problema; s’està treballant en la millora de la gestió de l’espècie, a fi de mantenir la màxima variabilitat genètica. Però tampoc no ens podem oblidar de la mortalitat i principalment dels atropellaments o la persecució il·legal.

Amb el confinament hi ha hagut menys atropellaments? Hem detectat més atropellaments de l’esperat. Durant el període més estricte de confinament, el trànsit es va reduir un 90% respecte a l’habitual; però el nombre d’atropellaments es va mantenir. Només a Andalusia van morir més de 30 linxs atropellats. El linx, com que ha augmentat la seva àrea de distribució, va ocupant noves zones i apareixent en nous llocs, en llocs mancats de mesures per prevenir atropellaments.

Com s’ha plantejat la tasca de conservació?

El primer programa es va centrar a consolidar les poblacions dels dos grups romanents: el de Doñana-Aljarafe, entre Sevilla i Hueva, i l’Andújar-Cardeña, entre Còrdova i Jaén. Són zones amb escassetat de conills. Les condicions actuals no permeten que en aquelles zones hi hagi més linxs. Després es van crear dos nous nuclis: Guarrizas, a Jaén, i Guadalmellator a Còrdova, que tenien certa abundància de conills. On no hi ha conills intentem mantenir les poblacions; i intentem portar-los, mitjançant colonització natural o reintroducció, als llocs on sí que hi ha conills.

Quines són les noves prioritats?

En el nou projecte, Lynx Connect es crearan dues noves àrees de reproducció: una a Serra Arana, a Granada, i una altra a Altos de

Lorca, a Múrcia. Ho hem programat per al període 2022-2023.

En què consisteix l’actuació? Tenim un protocol de selecció d’àrees de reintroducció que marca els criteris que han de reunir les zones perquè se les consideri aptes per allotjar una població. Serra Arana i Altos de Lorca tenen una superfície de més de 10.000 ha amb una abundància de conills òptima.

Com es fa una reintroducció en aquestes zones?

Hi ha diversos fronts. Cal parlar amb la gent del territori i estudiar l’acceptació social del projecte, connectar amb propietaris, caçadors, ramaders. A més, hem d’estudiar la situació del conill. Fa anys que fem un seguiment dels conills: abans d’actuar hem de tenir dades sobre la seva abundància.

Quin és l’objectiu del projecte Lynx Connet?

L’objectiu principal és connectar els nuclis existents (el sud de Portugal i el de Badajoz; els dos nuclis de Castella-la Manxa, el de Montes de Toledo i Sierra Morena; i els dos d’Andalusia, el de Sierra Morena i el de Doñana). Si connectem aquestes poblacions tindrem una població autosostenible i viable, i millorarem la situació demogràfica mitjançant els nous nuclis.

Quants exemplars hi hauria d’haver perquè l’UICN rebaixés la categoria o grau de perill? Perquè l’UICN es replantegi la recategorització del linx –i passi a ser només espècie “vulnerable”– és necessari un cens almenys de 250 exemplars madurs durant un període de cinc anys. Aquesta situació ja hi és; el que no hi ha és el període de 5 anys; una cosa que sí que es podria aconseguir de cara al 2023.c

Principals perills “Una de les grans amenaces continua sent la falta de preses, l’escassetat de conills”

Implicació social “En conservació no es pot treballar girant l’esquena a la població afectada”