La Vanguardia (Català-1ª edició)
A quin ídol del pop deuen els Rolling Stones el primer contracte discogràfic?
Hi va haver un temps en què els Rolling Stones també eren mortals. Al Londres de fa seixanta anys, quan Charlie Watts ja havia entrat a formar part de la banda en lloc de Mick Avory (que més tard seria bateria de The Kings), les discogràfiques no mostraven cap interès per ells. Brian Jones, que llavors liderava el grup –tot i que acabaria sucumbint a les drogues i el trobarien mort a la piscina de casa seva–, s’havia dedicat a buscar un agent que els procurés una discogràfica. Aquest va resultar ser Andrew Loog Oldham, el publicista que s’inventaria el mite de la confrontació Beatles-Stones, nois bons versus nois dolents. El que va llançar la campanya “Deixaria sortir la seva filla amb un dels Rolling Stones?” acompanyada d’una foto en què feien cara d’antipàtics.
En realitat els membres dels dos grups eren molt amics. Fins al punt de planejar acuradament quan llançar els discos per no trepitjar-se. Prova d’aquesta amistat que ha fet córrer rius de tinta –aquest 2021 s’ha publicat BeatleStones. Un duelo, un vencedor (Milenio), una anàlisi de les dues carreres que fan els empresaris Charles Gancel i Yves seus col·legues. “Quan vaig sentir aquella harmònica bluesie em vaig posar malalt”, diria Mick Jagger. I Keith Richards va dir: “Vaja, nosaltres que pensàvem que érem el millor del millor i ara ens ataquen des del nord” (expressió que per als londinencs equivaldria a parlar de la gent de províncies).
La qüestió és que va ser paradoxalment a través de Loog Oldham que van fer l’impossible
Beatles i Stones es van conèixer a través del publicista que després s’inventaria la rivalitat entre les dues bandes
per coneixe’s, acudint als clubs on els altres estaven actuant o als pubs que freqüentava la reialesa del pop fins a les tantes.
Va ser així que va sorgir l’efusiva recomanació que va fer George Harrison a la Decca perquè els contractessin, justament la discogràfica que s’havia cobert de glòria mesos abans rebutjant la gallina dels ous d’or que serien els Beatles. El director del segell, Dick Rowe, i el productor Mike