Facilitant

Fa uns dies vaig passar a través de grups de participants en programes de l’Iese que entre classe i classe havien sortit al jardí o a prendre un cafè. Tindrien al voltant de 30 anys. El programa té un mòdul cada setmana que requereix un dia a l’escola, però és compatible amb la feina. Eren a prop del final del programa. Es veia un nivell extraordinari de satisfacció i entusiasme. El meu cervell de seguida em va recordar: “Aquests joves són el futur”. I l’altre costat del cervell es va aventurar: “El futur serà excel·lent”.

Quan jo era un nen estava segur que aniria a Mart. A l’escola vam estudiar els noms dels planetes i el professor ens explicava que en alguns feia més calor, en d’altres més fred; en alguns pesaves més i en d’altres podries saltar fàcilment diversos metres. Sabíem que als Estats Units estudiaven l’espai. Sembla que quan Jeff Bezos i Elon Musk anaven a l’escola van tenir professors com els meus i a Anglaterra Richard Branson també. La diferència és que ells tenen milers de milions de dòlars i se’n poden gastar uns quants en anar a l’espai. Però sembla que Mart encara és lluny.

Fa 30 anys podíem anar amb el Concorde de París a Nova York en dues hores, sense control de seguretat i amb una porta especial d’embarcament on podies arribar mitja hora abans de l’hora de sortida. Clarament hem empitjorat. Ara has d’arribar a la porta d’embarcament com a mínim una hora abans del vol, després de passar la seguretat, que pot portar temps, i l’embarcament és lent. I el vol

Els joves directius d’avui estan molt més ben preparats: el futur serà excel·lent

dura vuit o nou hores. Però això té solució.

Aquests aspirants a directius són treballadors, intel·ligents, s’imposen la responsabilitat de preparar-se més, estan totalment digitalitzats, molts també estan internacionalitzats, parlen anglès, han estat un temps en alguna filial de la seva empresa pel món, són molt millors que els joves de la meva generació. A més el comportament ètic va creixent perquè avui pràcticament s’han eliminat les comissions ocultes per aconseguir avantatges, els pagaments a polítics per assegurar permisos, vendes al sector públic, finançament o altres trampes.

Històricament trobem moltes coses que podríem haver fet, i les vam provar. Funcionaven, però després ens vam oblidar del tema. Jo vaig viure el projecte de la “ciutat intel·ligent”, en què un gran ordinador central controlaria tot el trànsit de Barcelona. Hi hauria uns sensors pels carrers que detectarien els vehicles que passaven. Tot això aniria a l’ordinador, que posaria els semàfors verds on s’acostés molt trànsit i els mantindria una mica més de temps vermells on hi hagués poc trànsit.

Si l’any 2050 hem engegat tot el que hem imaginat i fins i tot experimentat –trànsit a la ciutat, avions supersònics, viatges a l’espai– serà fenomenal, i aquests joves, segurament amb la seva jubilació prevista per als 100 anys, viuran grans experiències. Facilitemlos-hi.