La Vanguardia (Català-1ª edició)
Fantasiosa i lliure Amandine Beyer
Kitgut Quartet
Intèrprets: Amandine Beyer, violí; I. Naaman Sluchin, violí; Josèphe Cottet, viola, i Frédéric Baldassare, violoncel. Lloc i data: Auditori Espai Ter (14/08/21). Festival de Torroella de Montgrí
Esplèndid viatge musical amb una proposta fascinant: quin podria ser l’origen del quartet de corda? Amandine Beyer, violí I dels Kitgut Quartet, es va aventurar a respondre amb un programa audaç. El conjunt va seduir per la frescor i la novetat del plantejament i per la sinceritat d’una interpretació plena de fantasia i de qualitat.
Malgrat que el principi del concert va ser titubejant pel que fa a l’afinació, amb la Fantazia à 4 núm. 11 en sol major, Z. 742 ,de Purcell, el discurs musical va millorar amb la Curtain tune on a ground, de la semiòpera Timon of Athens, Z. 632 del mateix compositor. Els Kitgut van aportar un ritme contagiós on l’esperit teatral i de divertiment va empatitzar amb el públic. A la qualitat i el valor de la lectura del quartet s’hi va afegir un estimulant control de les tensions i la llibertat sonora seguint l’excèntrica escriptura. Meravellosa la Curtain tune de l’òpera The tempest, de Matthew Locke, on el so orgànic, modelat d’una manera gairebé física, com si es tractés d’una escultura sonora, va crear una atmosfera hipnòtica on els cromatismes i l’original escriptura compositiva van prefigurar l’erudita veu del màgic personatge de Pròsper. La llibertat polifònica i el joc de danses de l’obra Consort of four parts , de la Suite núm. 2 en re major, de Locke, va seguir la línia del plantejament fins a arribar al Quartet núm. 55 op. 71 núm. 2, de Haydn, compost gairebé un segle després de les obres anteriors. De sobte, el classicisme elegant i aristocràtic de Haydn va aflorar amb proverbial frugalitat. Detallisme expressiu, complicitat entre les quatre veus del quartet, fluïdesa rítmica, la mateixa frescor interpretativa. Al final, Amandine va parar un moment per explicar breument la gènesi del programa micro en mà, i va qualificar de qualitat gairebé alienígena la música barroca anglesa escollida en combinació amb la terrenal de Haydn. En tot cas, una música excepcional que el conjunt va oferir amb un irresistible sentiment a flor de pell seguint els passos del cedé que van gravar amb el títol ‘Tis too late to be wise (HM 2020).
El programa es va completar amb obres de John Blow, Locke i Purcell. El triomf musical de la proposta va fructificar amb dos bisos: la Paduan 5, dels Ludi Musici de Samuel Scheidt, i el Fairest isle, de Purcell.c