Endeutament estratosfèric

Es fa urgent que el Govern espanyol i l’oposició pactin com més aviat millor un pla de consolidació fiscal per ordenar escalonadament, en un horitzó de deu o quinze anys, el pagament de l’important deute públic acumulat com a conseqüència de les despeses extraordinàries que s’han fet per finançar la lluita contra la pandèmia de la covid i atenuarne l’impacte econòmic i social. Mai en la història Espanya no havia degut tants diners. El 30 de juny passat l’endeutament del conjunt de les administracions públiques va pujar a 1,43 bilions d’euros. Això equival a un deute de 30.000 euros per habitant o de 75.000 euros per treballador en actiu.

Aquesta xifra d’endeutament públic suposa el 122,1% del producte interior brut. És més del doble del 60%, que al seu dia es va establir com a percentatge òptim per poder formar part de l’euro. Juntament amb Grècia i Itàlia, som el país amb més volum de deute públic de la zona euro. Gràcies a la política monetària del Banc Central Europeu, que compra la majoria de les emissions de deute públic espanyoles, l’esmentat endeutament es pot finançar amb tipus d’interès negatius. Això és el que salva l’economia espanyola del desastre. Però aquesta generositat de l’autoritat monetària europea no durarà sempre.

És fonamental arbitrar una estratègia adequada per tranquil·litzar els mercats financers i donar-los la garantia que l’Estat espanyol podrà pagar i reduir progressivament el seu endeutament en un termini de deu, quinze o vint anys per evitar un impacte traumàtic. Un pacte en aquest sentit entre les principals forces polítiques espanyoles, que pugui estar vigent i respectar-se diverses legislatures, governi qui governi, oferiria una imatge de serietat i solvència com a país que repercutiria en unes bones condicions de finançament quan el Banc Central Europeu comenci a tancar l’aixeta de l’actual cobertura monetària.

En cas contrari, el cost de finançament del deute podria disparar-se fins a nivells que deixarien de ser sostenibles per a l’economia espanyola, amb un risc clar de recessió o fins i tot de suspensió de pagaments.

Tant el Banc d’Espanya com el Fons Monetari Internacional han suggerit ja la necessitat d’aquest pacte d’Estat de consolidació fiscal, però ni el Govern central ni l’oposició semblen propensos a fer-ho. És un greu error que ens manté en l’engany. Convé aclarir incerteses. El conjunt del país té el dret de conèixer l’esforç fiscal que s’ha de fer els propers anys per assumir el pagament del deute públic acumulat.c

Cal articular un gran pacte d’Estat per pagar el deute públic acumulat