Coses desagradables

Anys enrere vaig escriure un elogi dels paraigües. Hi deia que, en els dies de pluja, són una escola de democràcia, ja que, en teoria, obliguen els vianants a estar pendents els uns dels altres, per evitar xocs de teles i barnilles. La democràcia és la casa de la llibertat, però per viure-hi confortablement cal ser deferent amb els altres. Ara no escriuria aquell article. La nostra democràcia és cada vegada més antipàtica, més inconfortable. Com ho són els nostres carrers urbans. En un dia plujós (fa molt que no ens cau un bon recital d’aigua), la majoria dels vianants van a la seva i xocarien cada dos per tres amb els seus paraigües si uns altres vianants, més atents, no tinguessin cura d’evitar la topada. Els carrers no són escola de democràcia, com jo creia, sinó testimonis descarnats de com funciona la democràcia: hi ha qui la fa possible, i qui la fa insuportable.

El valor democràtic més apreciat

El peatge de la llibertat és aquest clima d’antipaties i irritacions

pels que hem viscut en dictadura és la llibertat d’expressió; que es pot practicar amb cautela o amb un menyspreu absolut per les creences dels altres. Avui està molt de moda la incontinència. És gairebé obligatori opinar de manera malagradosa i despectiva. A mi, aquesta manera d’exercir la llibertat d’opinió no m’agrada, i procuro (no vol dir que ho aconsegueixi) no posar més llenya al foc. La plaça pública ja és massa plena de zitzània i mala lluna. Ara bé: encara que no m’agradin (o em molestin) moltes de les coses que llegeixo o escolto, una democràcia no pot censurar.

Una democràcia no pot fer callar el cantant que aplaudeix assassinats. No pot tapar la boca dels que es burlen (fins a la televisió pública) d’institucions que altra gent considera sagrades. Per la mateixa raó, en una democràcia, un càrrec electe no pot caure en la temptació de renyar en públic l’humorista que ha transgredit les seves creences. Aquest és el peatge de la llibertat: tothom ha de suportar moltes coses desagradables.

No deixa de ser curiós que aquesta desagradabilitat irriti precisament la CUP, una coalició que ha contribuït amb entusiasme al clima d’antipatia que ens envolta. Critiquen sense contenció (si cal, cremant fotos) tot el que no els agrada. Però, si algú es burla dels seus postulats, reaccionen com a portadors d’un dogma incontestable.c