Obligacions morals amb els afganesos

Kabul va caure en mans dels talibans diumenge passat i, així, es va consumar el fracàs de l’operació encapçalada pels Estats Units a partir del 2001 per erradicar els focus de terrorisme gihadista establerts a l’Afganistan i instaurar en aquest país un règim democràtic. La coalició occidental que va participar en aquest operatiu ha perdut la seva oportunitat. La gestió de l’Estat i l’exèrcit afganesos pilotada des de Washington ha portat a un fiasco. Els talibans han guanyat la guerra i imposaran la seva interpretació rigorista de la llei islàmica. És improbable que això es pugui evitar a curt o mitjà termini. Tot i així, no és hora d’oblidar-se de l’Afganistan. Perquè les obligacions morals d’Occident amb els afganesos perviuen després de la desfeta.

La primera d’aquestes obligacions té a veure amb l’evacuació dels afganesos –traductors, xofers, funcionaris, etcètera– que durant vint anys han assistit els

EUA i els seus aliats, i que ara volen escapolir-se dels talibans. La resposta dels països occidentals a aquest deure humanitari és diversa. Hi ha bones notícies, com que els Estats Units han desplegat milers de soldats per assegurar les esmentades evacuacions, que s’han de completar abans de final de mes, a raó de fins a 9.000 al dia. O, a escala espanyola, que el nostre país ha iniciat ja les evacuacions de súbdits nacionals i de col·laboradors locals, postulant-se a més per canalitzar l’arribada a Europa d’afganesos que van treballar per a la Unió Europea. Però no tots els que vulguin allunyar-se d’aquell país podran ferho. Els que resideixin fora de Kabul quedaran a la mercè dels talibans.

La segona obligació moral, una vegada dutes a terme les evacuacions, està relacionada amb la concessió d’asil als afganesos que el sol·licitin. Tampoc això no serà fàcil. El

Canadà ha anunciat que està disposat a donar empara a 20.000. Els EUA n’accepten, per ara, una xifra similar. Però Europa es mostra més cauta. Perviu en la memòria col·lectiva la reacció alemanya, el 2015, a la crisi migratòria derivada de la guerra a Síria amb els costos que va tenir per al Govern d’Angela Merkel. Els mandataris no volen que la seva generositat humanitària els acabi passant factura.

Fins aquí hem parlat de les obligacions morals occidentals envers els afganesos que aconsegueixin abandonar el seu país. Però què passarà amb els que no puguin sortir-ne? En un món hipercomunicat, en què internet ens obre finestres amb vista als països més remots, no es pot al·legar ignorància. Tots els afganesos es veuran sotmesos d’ara endavant als abusos de la xaria dels talibans. I les dones la patiran particularment: en l’anterior règim talibà (19962001) se’ls va prohibir treballar o estudiar, se’ls va retenir a casa, se’ls va impedir de sortir tret de si anaven tapades i acompanyades per un home. Després de vint anys de relativa liberalització, aquest retrocés és poc menys que insuportable. Les escasses afganeses que han sortit al carrer a Kabul per protestar contra les restriccions dels talibans han demostrat un coratge proper a l’heroïcitat. Però soles i enfrontades a un enemic dominant, expeditiu i cruel no tindran gaires possibilitats de sortir-se’n. Una altra obligació moral que és necessari que assumeixin els països occidentals que van intervenir a l’Afganistan des del 2001, prometent l’erradicació del terrorisme i la implantació de la democràcia, és que no traeixin altra vegada el seu compromís i secundin la lluita pels drets humans. Per una qüestió de decència i solidaritat. I també per interès propi: la millor manera de contribuir a la democràcia global passa per donar suport als qui s’arrisquen a defensar-la sota règims autoritaris.c

Evacuar, donar asil i defensar els drets humans són ara deures occidentals