La Vanguardia (Català-1ª edició)
La superioritat emocional
Hem passat de la superioritat moral a la superioritat emocional. El mecanisme és tan senzill com potencialment efectiu: les meves emocions són més de debò que les d’altri, l’autenticitat de les meves emocions és la prova de la meva sinceritat i, al seu torn, això és producte del fet que tinc la raó i la veritat a favor. Políticament, aquesta arma és devastadora. És l’arma principal del nostre temps, aquí i en diversos països occidentals.
A diferència de la gimnasta Simone Biles, el polític de torn que tendeix a exhibir les seves llàgrimes no vol normalitzar la seva vulnerabilitat, té un altre objectiu: aconseguir la indulgència dels ciutadans, eventualment perjudicats o molestos per determinades decisions oficials. Algunes figures practiquen el teatre hiperbòlic de les emocions trencades com a part d’una estratègia altament perversa, que consisteix a cercar l’adhesió automàtica dels administrats i escapolir-se, de passada, de qualsevol debat que posi en dubte la seva acció i el seu paper. Les llàgrimes són, sovint, l’escut del governant que no suporta la crítica. Els que contemplen l’espectacle han d’adherir-se al melodrama o són expulsats del terreny de joc. Som davant una impostura corrosiva que aprima el debat democràtic fins a deixar-lo com un paper de fumar. Desconfieu dels polítics que ploren sovint o dels que fan esforços per mostrar-vos tothora el cor. La sinceritat no necessita aquesta mena de subratllats. Ferran Sáez, tot recordant que Trump es va fer molt conegut gràcies al reality show The Apprentice, ens diu que “el kitsch és, avui, el component definitori de la cultura de masses i el principal catalitzador prepolític del populisme”. La llàgrima omnipresent és kitsch d’alta graduació.
Ada Colau ha plorat en públic arran d’una xiulada de la qual ha estat víctima recentment. Té dret a fer-ho, esclar, i la resta podem interpretar les seves llàgrimes com vulguem, perquè és ella que les ha convertit en material polític de primer nivell, combinant-lo amb discursos suposadament transformadors i feministes, fent una salsa ideològica molt espessa. Si les llàgrimes formen part de la batalla política, ja no parlem d’un afer privat i, aleshores, podem descodificarles com faríem amb qualsevol gest d’un dirigent amb responsabilitats públiques que se sotmet a l’escrutini de la ciutadania i dels mitjans. Per tant, es tracta d’una tàctica més per sobreviure al desgast de governar una capital com Barcelona.
La superioritat moral ha estat atribut habitual d’una certa esquerra, com la superioritat tècnica ha estat atribut d’una certa dreta. Òbviament, això té modulacions. La superioritat emocional, en canvi, és molt transversal. A Catalunya, hi ha casos de superioritat emocional en diverses formacions de l’arc parlamentari, des de l’independentisme fins a Ciutadans, passant pels socialistes, el PP o els comuns, com hem referit en parlar de Colau. Sempre hi ha algun dirigent d’un o altre partit que té la temptació de superar el mal tràngol explotant la llàgrima.
Miquel Pellicer, al llibre La comunicación en la era Trump, escriu que “la primera victòria de Trump sobre Hillary Clinton no va ser a les urnes ni en els debats. Va ser una qüestió d’estratègia. La connexió emocional durant tota la campanya va ser el seu primer gran èxit. Aparentment de forma impulsiva, però de fet molt calculada, bel·ligerant, es deixa portar en excés per les emocions”. No cal recordar que Trump agrada els seus votants perquè és “autèntic”. Ja fa molts anys que Neil Postman va resumir la clau d’aquestes actituds: “A la televisió, el polític no ofereix una imatge d’ell mateix al públic, sinó que s’ofereix com a imatge del públic. I aquí rau una de les influències més poderoses de l’anunci de televisió en el discurs polític”. Ara com ara, això s’esdevé també a les xarxes socials i als actes presencials, constantment. Si el polític plora, és perquè intueix que una part de la ciutadania s’agrada representant-se d’aquesta peculiar manera. El joc de miralls es retroalimenta més efectivament com més gran és la parròquia del líder que fa el seu striptease emocional.
La superioritat emocional no canvia les coses, només serveix per bloquejar els debats i mantenir alguns dirigents polítics en el confort d’un fals consens, construït sobre el menyspreu dels fets, de la raó, i de l’intercanvi d’arguments que correspon a la presa de decisions en una societat plural i oberta.c
Les llàgrimes són, sovint, l’escut del governant que no suporta la crítica
¿El final de la pandemia?
Como especialista en inmunología clínica, estoy preocupado por la disminución del ritmo de vacunación. A mitad de agosto nos encontramos con que más del 63% de la población en España está ya vacunada (dosis completa), y que para cumplir las expectativas se debería llegar a la denominada inicialmente inmunidad de grupo del 70%. Este concepto ha variado con la llegada de la variante delta. El objetivo actual consiste en la cobertura vacunal de la población del 85%-90% para frenar su transmisión, como recuerda Jeffrey Lazarus, profesor e investigador de ISGlobal.
Para mejorar los niveles de vacunación es necesaria la implicación de todos los ciudadanos ante un problema grave de salud pública. El especialista Antoni Trilla, en “Apatía vacunal” (Sociedad, 15/VIII/2021), analiza un artículo publicado en JAMA donde se definen tres tipos de personas: los negacionistas, los reticentes y los apáticos. Hemos de incidir en estos tres grupos. Se precisa un diálogo constructivo con información técnica y científica adecuada para los reticentes, y mensajes novedosos, sencillos, rápidos y por canales no habituales para los apáticos.
Alfons Malet i Casajuana
la vanguardia ediciones sl
Av. Diagonal, 477. 08036 Barcelona Tel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00 Fax: 902 185 587 www.lavanguardia.com B-18078-2011 2014-1718 (edició impresa) 2462-3415 (edició en línia en pdf )
cre-a impresiones de catalunya sl
Polígon Zona Franca, carrer 5, sector C. 08040 Barcelona rotomadrid, sl. C/ Meridiano, 19. 28850 Torrejón de Ardoz, Madrid
marina bcn distribucions sl
Carrer E, 1 (cant. c/6). Pol. Industrial Zona Franca. 08040 Barcelona
Tel.: 93 361 36 00
godó strategies slu
902 178 585
Av. Diagonal, 477. 08036 Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88 María de Molina, 54, 4.º. 28006 Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09
Tel.: 933 481 482. Fax: 93 486 39 15 atencionalcliente@clubvanguardia.com
Tel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587 cartas@lavanguardia.es defensor@lavanguardia.es