El virus no fa vacances

L’aplicació del toc de queda provoca incongruències que sovint tenen més a veure amb la política que amb la situació sanitària. Alcaldes desesperats reclamen el toc de queda per aturar el descontrol noctàmbul i l’expropiació festiva de l’espai públic. Alhora, s’intenta preservar un marc jurídic de llibertats que no amenaci l’equilibri entre drets i deures. Els missatges oficials no acaben de ser prou eficaços i equànimes, i el principi d’autoritat pateix la mateixa erosió que al sistema educatiu. Durant la pandèmia, els líders governamentals, d’aquí i de tot arreu, han repetit amb una solemnitat impostada la frase: “No ens tremolarà el pols”. És una forma preventiva d’amenaça que, vista en perspectiva, ha consagrat la injustícia de ser severa amb els ciutadans responsables i dèbil amb els irresponsables.

En l’expansió exponencial dels botellots, per exemple, hi han intervingut els dissidents indígenes

Al carrer, el principi d’autoritat pateix la mateixa erosió que al sistema educatiu

però també unes hordes de turistes que, seguint la pitjor litúrgia hooligan, apliquen un dels seus pocs manaments intel·ligibles: “Hemos venido a emborracharnos / el resultado nos da igual”. La limitació de recursos i la impotència del seguiment de les sancions reforcen la insurrecció recreativa, que, com si fos un joc, banalitza la confrontació amb la policia. Els mètodes d’escapisme també es traslladen al lloguer d’habitacions d’hotel convertides en seu de festes clandestines. O a la transformació de terrats i domicilis en after hours impermeables a qualsevol denúncia. Les autoritats que haurien d’intervenir estan exhaustes, desmotivades o espantades per l’animadversió amb què són rebuts. Amb aquest panorama, el Departament de Salut insisteix amb una nova campanya a favor de la vacunació amb un missatge clar: “Vacuna’t ara. La pandèmia no fa vacances”. Per connectar amb els irresponsables, potser s’hauria de fer servir una retòrica més directa, que connecti amb l’esperit insurrecte i dissident. En el més pur estil Quentin Tarantino, es podria buscar l’empatia i interpel·lar-los a través de frases com: “Vacuneuvos, motherfuckers!”.c