La desinhibició

Fa gairebé 20 anys, John Suler, professor de Psicologia a la Universitat Rider i expert en comportament humà en els entorns digitals, va escriure un poderós article: “The online disinhibition effect” (l’efecte de desinhibició en línia). Un concepte que pot ajudar-nos a entendre el creixement de la polarització a la nostra societat.

Suler afirma que algunes persones, quan estan connectades en línia, modifiquen les seves conductes actuant amb més freqüència o intensitat del que farien en persona. També modifiquen el registre de valors i les autocontencions, pròpies de l’educació o les normes socialment establertes. Hi ha sis factors que defineixen especialment aquest comportament: l’anonimat dissociatiu, la invisibilitat, l’asincronicitat, la introjecció solipsista (interpretar els missatges sota les pròpies esperances o pors), la imaginació dissociativa i la minimització de l’autoritat.

La conversa digital permet uns nivells de desinhibició que acaben per projectar, més que el jo veritable, un jo diferent, alternatiu; una màscara. Una personalitat capaç d’anar més enllà del que està permès, tolerat o acceptat. Un jo a la recerca d’una major identitat; més forta, més poderosa, a través d’una radicalitat o audàcia emparades amb l’anonimat o amb el joc de rols múltiples i personalitats alternatives que les diferents xarxes permeten.

En paraules del llibre ¿La rebeldía se volvió de derecha? de Pablo Stefanoni, “aquest concepte explicaria la propensió més gran a trencar les normes socials quan un individu es troba en un entorn online, més que en un offline, a causa del fet que alguns dissocien la realitat física de la virtual”. Així, “aquesta lògica de la impunitat davant la reprovació social ha estat un element molt important en el procés de radicalització”. Paradoxalment, la cultura digital –malgrat la seva naturalesa global– també ha aguditzat la nostra assignació a tribus (per a la sociologia), targets (per a la política), segments i perfils (per al màrqueting) que ens encasellen i cosifiquen amb una enorme facilitat. L’eficàcia dels algoritmes per subministrar-nos entorns de placebo emocional i bombolles d’autoreferència provoca la gran contradicció: el nostre món es fa cada cop més petit –aïllat, fragmentat, esquerdat– mentre augmenta la connectivitat global sense límit i la constatació inequívoca que el futur de la humanitat serà global o no serà.

El president francès, Emmanuel Macron, ha alertat recentment que “la lògica interseccional ho fractura tot” perquè “torna a cada un la seva pròpia identitat. Soc en el costat universalista. No em reconec en una lluita que remet cada un a la seva identitat o al seu particularisme”, sosté en una entrevista a la revista Elle.

La desinhibició de la qual parla Suler és un fals miratge de llibertat i identitat. És un onanisme intel·lectual que ens fa somiar el que no som, projectant-nos en un jo superlatiu o tribal incapaç de pensament lateral, relacional i causal.c

La conversa digital permet projectar, més que el jo veritable, un jo diferent, alternatiu