La Vanguardia (Català-1ª edició)
Onada de calor i desinformació
Cada any passa el mateix. Quan ve un episodi d’altes temperatures, alguns mitjans d’informació ensenyen termòmetres situats en ple carrer amb registres de 50 °C o més, donant-los com a vàlids. No ens cansarem de dir que aquestes temperatures, independentment de la qualitat del sensor, a vegades força dubtosa, no tenen cap validesa, faci cas dels registres oficials i podrà valorar la intensitat de la calor.
estaven més despreocupats perquè la seva mateixa posició dominant els garantia que per una via o una altra el match es produiria. Aquell imperatiu social era vàlid per a tots i totes. Les habilitats personals jugaven la seva carta però no eren un hàndicap decisiu. Hi havia altres factors, de classe, posició social i econòmica, que comptaven més.
A més, en una societat menys accelerada, els temps del festeig eren més extensos i les oportunitats del match , més grans. Això era ja, en si mateix, un entrenament i una iniciació al món de la parella. Avui governa la pressa, la distància social i un afany de recerca de felicitat i excel·lència desmesurat. Ningú no pot fallar en la seva imatge, que s’ofereix a la mirada de l’altre com l’actiu principal. Una imatge val més que mil paraules, sembla que és el lema quan el contacte és mut, a través d’un clic. La paradoxa és que, una vegada aconseguit el match, del que es tracta és de conversar durant un temps i, moltes vegades, sense més ambició.
Ells i elles valoren la imatge, d’entrada, però tots saben que amb això no n’hi ha prou. I és aquí quan es revela el misteri de la imatge virtual (no sempre coincident amb la real) i s’aborda el cos a cos sense el vel de la pantalla, quan sorgeixen les vacil·lacions, els dubtes sobre el saber fer, especialment dels homes, a qui la tradició els atribuïa aquelles habilitats per la seva sola condició masculina. El recurs al coaching i els personal assistant en assumptes diversos revela que la relació sexual –com deia el psicoanalista Jacques Lacan– no existeix com a cosa innata i per tant programada. Només cal inventar-la en cada cas i per això avui s’admeten malament els fracassos que, al capdavall i en qüestions d’amor, és el millor entrenament, com tothom sap.