Natàlia Óssipova,

Ballarina, estrella del Royal Ballet i l’ABT, actua a les IBStage Star Galas

amb Ivan Vassíliev. Vaig guanyar fans dins i fora de Rússia. Però l’Alexei va deixar el Bolxoi i... és un lloc difícil, per l’ambició que hi ha no només entre els ballarins sinó entre els qui dirigeixen la institució. Jo aleshores ja ballava a l’estranger i tampoc no volia deixarme els nervis i arruïnar la meva vida en aquella lluita d’ambicions.

I va iniciar una segona etapa. Sí. Se’m percebia com una ballarina amb molta tècnica i vaig decidir canviar el meu estil: ara al Royal Ballet faig més rols dramàtics, que és el que m’encanta. Però estic ja en una tercera etapa: tot el que té a veure amb la dansa contemporània i amb papers dramàtics. Veurem com evoluciona.

Vostè impulsa projectes des del Sadler’s Wells. Hi ha realment públic per al contemporani?

Diria que cada any augmenta l’interès no només del públic sinó de les grans companyies. Ja no veus ni la diferència en la tècnica. Potser no passa tant a Rússia, és més de països europeus: l’Òpera de París i el Covent Garden estan tirant cap aquesta tendència de combinació i fer tant de clàssica com de contemporània. Si veus la meva primera actuació en contemporani..., uf, és millor que no la vegis... perquè ara regnen altres lleis de la física i el moviment amb control del cos. A mi em fascinen les noves generacions, que de petits ja aprenen aquestes lleis.

La seva força en els salts, equiparable a la d’un ballarí... això no pot procedir només de la gimnàstica rítmica que va fer de petita. No és només per això. Cada persona té els seus dons, i en el meu cas és aquesta capacitat física que es reflecteix en la força de les cames i els salts. És una cosa innata. I a les classes es poleix la manera d’empènyer els malucs per tenir aquesta sensació de vol. Després cal saber permetre que el teu cos senti de quin tipus de moviment parlem, perquè no és el mateix el salt de Don Quixot, amb una força brutal, que a Giselle, que ha de ser com una ploma. Un cop el teu cos ho sent i funciona com un mitjancer de la creació d’aquesta imatge, s’aconsegueix transmetre el rol.

Què opina que hi hagi homes que vulguin ballar papers de dones del ballet clàssic?

No en sé de cap cas. Sí que conec els Ballets del Trocadero, que a més ho fan amb sentit de l’humor i és realment graciós, però en el clàssic no m’ha arribat.

Què espera d’un coreògraf contemporani?

Si faig contemporani és perquè vull que m’ensenyin una cosa nova. Vull sentir aquesta energia d’una manera diferent, i ells són coneixedors de com, amb aquest cos i aquesta energia, plasmar una cosa diferent. Si no hi ha aquesta novetat m’avorreixo, no avanço.

Rússia és europea per a vostè? És tan extensa i travessa tantes cultures que és impossible associar-la només a Europa o Àsia. És un país amb una cultura molt autèntica i molt seva. Me’n sento orgullosa. Fins i tot ballant Rhapsody de Rakhmàninov al Royal Ballet em va entrar una tremolor... És la meva ànima russa que va per allà plorant, tot al meu interior explota.c

Una nena diferent “De petita em criticaven pel meu físic i la meva energia, em veien com una moneta”

La sortida del Bolxoi “No volia perdre els nervis i arruïnar-me la vida lluitant contra certes ambicions”