La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quins caràcters connecten els jeroglífics egipcis amb els alfabets grec i romà?
Tel Lachish, situat a la regió de Shephelah, a l’actual Israel, va ser un lloc important durant l’edat de bronze i de ferro. Un centre comercial on arribaven productes de tot el Llevant mediterrani. Potser per ser zona de trànsit constant de persones i mercaderies procedents d’Egipte, Xipre o l’Egeu, la ciutat ha estat escenari d’un descobriment de transcendència enorme. Allà s’hi ha trobat la “baula perduda” entre els jeroglífics egipcis i els alfabets grec i romà, segons expliquen a la revista Antiquity els arqueòlegs de l’Acadèmia de Ciències d’Àustria.
La peça que fa encaixar el puzle és un tros de ceràmica de poc menys de 4 centímetres d’alt i que sembla haver estat part de la vora d’un bol xipriota importat. La seva superfície interior conté una inscripció en tinta fosca, que conserva un grapat de lletres escrites en diagonal. “Aquest fragment és un dels primers exemples d’escriptura alfabètica primerenca trobats a Israel”, explica Felix Höflmayer, autor principal de la investigació.
Fins ara, els arqueòlegs havien trobat evidències de fa més de 3.800 anys que mostraven el desenvolupament de l’escriptura a la península del Sinaí. Des d’aquest punt es va estendre al que ara és Palestina fa al voltant de 3.300 anys i a poc a poc es va anar ampliant per la Mediterrània fins a desenvolupar-se els alfabets grec i llatí. El que no s’havien trobat eren mostres del període intermedi.
Aquesta nova troballa, que data de fa uns 3.450 anys, és la inscripció alfabètica més antiga del Llevant meridional i serveix com a “baula perduda” per tancar aquesta bretxa en la història de l’alfabet. “La seva mera presència ens porta a repensar l’aparició de l’abecedari al Pròxim Orient”, assegura Höflmayer.
“La proliferació de l’alfabet primerenc al sud de Llevant es remunta generalment als segles XIV o XIII abans de Crist i es considera una conseqüència de la dominació egípcia de la regió durant aquell temps”, afegeix.
Aquest fragment de ceràmica indica, tot i això, que l’alfabet va ser introduït abans i de manera independent. La majoria dels caràcters de la peça trobada a Tel Lachish encara són semblants als jeroglífics egipcis en què es van basar originalment.
Tot i que la dimensió de la peça en dificulta la traducció, el text està escrit en una versió arcaica de l’hebreu i els arqueòlegs austríacs suggereixen
Un text escrit fa 3.450 anys en hebreu arcaic és la “baula perduda” de la història de l’alfabet
que es pot lletrejar “esclau”, potser part del nom d’algú i “nèctar” o “mel”.
El que es inèdit són els caràcters utilitzats per representar les lletres, un punt mitjà entre els jeroglífics i les tipografies utilitzades per cultures com la grega i la romana. Les dues úniques paraules que apareixen en el fragment mostren les lletres ayin, bet i dalet d’una banda i nun, pe i tav, de l’altra. La persona que les va escriure va fer servir símbols jeroglífics per a cada lletra. Ayin, per exemple, es representa amb la forma d’un ull estilitzat.