“Els meus gelats estan fets de records”

Tinc 34 anys. Soc barcelonina. Estic casada i tinc una nena. Vaig estudiar a l’Escola Hofmann i tinc un postgrau en Administració d’Empreses. No em sento representada pels partits polítics actuals; la ciutadania ha evolucionat més que la política. Crec qu

Gelats fets de records? Si jo oloro la flor del taronger, se’m desperta la imatge del safareig amb els canals pels quals els meus vaixells de paper navegaven fins a arribar a regar els tarongers de la meva infantesa a la Nucia.

Una olor inesborrable?

Les aromes i sabors ens queden tan marcats en la memòria que quan tornem a experimentar-los ens transporten.

Quant en queda en la nostra memòria? Podem recordar un 35% del que olorem davant un 5% dels que veiem, i dins del sabor entre un 80% i un 90% és aroma i entre un 10% i un 20% és gust.

D’aquí va néixer la seva gelateria de records?

Sí, gelats que evoquen records. Fa deu anys, Montse Saperas, a Hofmann, ens va ensenyar la importància dels sentits. Ens feia identificar espècies i la seva aroma.

I vostè les va relacionar amb sentiments i records?

Sí, el pebre blanc em recordava l’olor del zoo, el cardamom la colònia de nadó, la canyella l’obrador de la meva família... Vaig voler provar si per a les altres persones aquelles aromes tenien el mateix significat.

Com?

Vaig fer una enquesta i molta gent recordava com escuraven l’olla de beixamel, aquest va ser un dels nostres primers gelats i va agradar a moltíssima gent.

De què més té gust la seva infantesa? D’entrar a l’obrador i submergir-me en la boira que queda quan acaben de triturar la xufla, i l’olla gegant amb llimona i canyella per fer llet merengada.

Recull records individuals i els converteix en gelat?

Sí, i curiosament records aliens ressonen en nosaltres. Jo em vaig emocionar amb el gelat que li vaig fer a l’Anna, una noia que recordava quan recollia farigola al Pirineu. El vam fer amb mel de pi i farigola. A mi em recordava els pícnics amb la família. Em va emocionar aquell sabor.

Cinquena generació de gelaters?

L’avi del meu avi va arribar d’un poble d’Alacant a Barcelona a l’època de la preguerra per agafar un vaixell cap a les Amèriques, i mentre esperaven va començar a fer orxata, que aquí no la coneixia ningú. Ell deia: “Che, tas

ÀLEX GARCIA