La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els EUA retenen l’or afganès
L’FMI talla els fons per “la incertesa internacional”
Els espies russos asseguren que l’expresident Aixraf Gani va abandonar l’Afganistan –tenia por que el pengessin– i se’n va anar a l’exili carregant uns 170 milions de dòlars.
No sembla que els talibans trobessin les arques plenes i no només per l’acció de Gani. El desafiament financer és un dels més significatius que hauran d’afrontar.
Com altres governs aliats, l’Administració Biden va cancel·lar la setmana passada la tramesa de dòlars al país asiàtic i va bloquejar als talibans els comptes gestionats per la Reserva Federal i altres bancs dels Estats Units. Entre aquests béns congelats als Estats Units hi ha una partida de lingots d’or guardats a la seu novaiorquesa de la Reserva Federal, al baix Manhattan.
Segons dades publicades pel banc central del país asiàtic, aquest dipòsit consisteix en 22 tones del metall preciós. Aquest és el recompte que se’n va fer a finals de desembre del 2020, l’ocasió més recent en què es va realitzar una actualització.
A partir dels preus de la London Bullion Market Association (LBMA), aquest or tindria un valor de mercat que s’acostaria als 1.250 milions de dòlars.
Aquest or emmagatzemat a Nova York representa més d’una desena part de les reserva de l’Afganistan que el govern de Kabul mantenia tant al seu propi territori com en diversos comptes a l’estranger.
En una informació del juny passat, el total de les seves reserves es xifrava en 10.000 milions de dòlars. La major part d’aquells béns es troben a l’estranger. No està clara quina
La Reserva Federal té 22 tones del metall preciós afganès per valor de 1.250 milions de dòlars
quantitat hi ha en bancs dels Estats Units. Però es calcula que l’Afganistan disposa d’uns 4.200 milions en bons del Tresor dels Estats Units i altres actius financers d’aquest país.
Els talibans ja saben de què va això, perquè va passar el mateix el 1999, tres anys després que aconseguissin el poder.
L’asfíxia financera del nou poder afganès s’ha vist també afectada per la posició de l’FMI, que a les dotze de la nit de dimecres va suspendre els ajuts a favor de l’Afganistan per raó de la incertesa sobre l’estatus dels dirigents de Kabul, després de la presa de control del país pels combatents.
“Com sempre, l’FMI es guia per la visió de la comunitat internacional”, va indicar un portaveu d’aquesta institució. “Hi ha actualment una falta de claredat al si de la comunitat internacional a l’hora de reconèixer el govern de l’Afganistan, i com a conseqüència d’això, el país no pot accedir als DTS [drets especials de gir, un tipus de deute que complementa les reserves de divises] ni altres fons de l’FMI”. El Fons havia d’abonar un tram final de 370 milions de dòlars d’un crèdit aprovat el 20 de novembre passat.
L’FMI compta amb 90 membres, que es troben dividits sobre l’Afganistan. El Canadà, els Estats Units o França no reconeixen els talibans. Rússia, la Xina i Turquia, en canvi, han saludat les primeres declaracions públiques dels insurgents.c