La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Xina gaudeix de la feblesa americana però mira els talibans amb cautela
Pequín enfoca amb pragmatisme el futur d’un país amb el qual comparteix frontera
Les imatges de la caòtica sortida dels Estats Units de l’Afganistan són combustible per a la propaganda xinesa, que les fa servir com a prova irrefutable de la decadència nord-americana. “Almenys ha estat més harmoniosa que la de Donald Trump”, es podia llegir a les xarxes socials. Molts analistes cataloguen els esdeveniments de Kabul com una gran victòria per a Pequín, a qui se li planteja l’oportunitat d’omplir el buit deixat per Washington, fer negocis milionaris i incrementar la seva influència internacional.
Però la realitat sobre el terreny és més complexa. Històricament, els xinesos s’han sentit molt incòmodes amb l’agenda ideològica dels barbuts; les inversions, fins ara residuals, comportarien seriosos riscos i incerteses; i la volatilitat del context aconsella al règim xinès ser cautelós i filar molt prim amb uns veïns les intencions dels quals encara són una incògnita. “La Xina no sol percebre l’Afganistan a través del prisma de les oportunitats; es tracta quasi en exclusiva de gestionar les amenaces”, resumeix Andrew Small, del German Marshall Fund.
Pequín sempre ha desconfiat de la llarga presència de les tropes dels Estats Units a l’Afganistan, país amb el qual comparteix una estreta franja fronterera d’uns 80 quilòmetres al final de l’estret corredor de Wakhan. Tot i així, s’ha beneficiat de la relativa estabilitat que la seva presència va aportar per als seus interessos en aquestes terres inestables. Ara, comptava que Washington es retiraria després de garantir una transició estable i ordenada, però la fugida final ha portat el neguit al que consideren el seu pati del darrere. “No se n’haurien d’anar deixant enrere tot aquest embolic i passar la càrrega a d’altres”, ha criticat el ministre d’Exteriors, Wang Yi.
A la Xina la preocupa que l’Afganistan esdevingui una base segura per al sector més extremista de la minoria uigur, musulmana, que lluita per la independència de la regió de Xinjiang.
En el passat, a les províncies afganeses properes a la frontera operaven centenars de membres del Moviment Islàmic del Turquestan Oriental (ETIM), autors d’atemptats sagnants en terra xinès que tan sols van cessar amb la implantació d’un sistema de control asfixiant que inclou camps d’internament. L’ONU encara manté aquest grup en la seva llista d’organitzacions terroristes –Els EUA el van treure per sorpresa de la seva enmig de les tensions amb la Xina–, i es tem que la seva afinitat ideològica amb els nous governants a Kabul els atorgui carta blanca per reprendre la seva ofensiva.
La Xina està també inquieta perquè els ecos de la victòria talibana enardeixin els extremistes que operen a l’Àsia Central i el Pakistan, la joia de la corona del megaprojecte xinès de la nova Ruta de la Seda. Existeixen precedents recents que justifiquen els seus temors, com l’atac amb bomba de l’abril contra l’hotel on s’allotjava l’ambaixador xinès a Quetta o la mort de nou treballadors xinesos en un atemptat al juliol al nord-oest pakistanès.
Però com a mostra del pragmatisme que els caracteritza, i forçats per les circumstàncies, el ministre Wang va rebre a finals de juliol a Tianjin una delegació encapçalada pel mul·là Abdul Gani Baradar, cofundador i cap polític dels barbuts. A la reunió li va demanar protecció per a les seves inversions i ciutadans i que el país veí no es converteixi en un refugi per a terroristes. A canvi, els van oferir ajuda per a la reconstrucció i el seu reconeixement com a interlocutor vàlid. “No permetrem que ningú utilitzi territori afganès contra la Xina”, es va comprometre el seu portaveu, Mohammed Naeem.
Almenys en aparença, les autoritats xineses semblen haver-los donat un vot de confiança. Ahir, la portaveu d’Exteriors, Hua Chunying, va declarar que els talibans d’avui són “més calmats i racionals” que l’última vegada que van estar en el poder, i va demanar a altres nacions que siguin “més objectives” al jutjar la situació.
“Els EUA no haurien de deixar tot aquest embolic endarrere i passar la càrrega als altres”
Tot i així, va instar els insurgents a ser molt clars a l’hora de tallar els seus lligams amb altres forces terroristes.
Però encara que semblen haver adoptat un enfocament més pragmàtic, molts continuen desconfiant de les intencions reals dels talibans. Com va escriure Xulio Ríos, director de l’Observatori de la Política Xinesa, que hagin guanyat la guerra no significa que siguin capaços d’establir garanties “sòlides, efectives i estructurades” en benefici dels xinesos. A més, atès el seu extremisme ideològic, és probable un retorn a l’islamisme més militant, amb el risc de contagi per a Xinjiang que això implica.
Davant tanta incertesa, l’únic que sembla clar és que Pequín no pensa enviar tropes a unes terres en les quals ja han caigut, uns darrere els altres, britànics, russos i nord-americans. Mentrestant, observa amb atenció els esdeveniments i es prepara per respondre a possibles amenaces. En aquest sentit, tropes xineses i tadjikes van iniciar fa tres dies maniobres antiterroristes als afores de Dusambe, capital del Tadjikistan, i es van comprometre a treballar junts per garantir la seguretat regional.c