La Vanguardia (Català-1ª edició)
Biden disgusta els nord-americans dient que el caos a Kabul era inevitable
L’exèrcit seguirà a l’Afganistan més enllà del 31 d’agost si continua l’evacuació
Ja es parla dels 15.000 ostatges dels Estats Units.
El president Joe Biden, que dilluns va culpar tothom menys a si mateix del desastre de Kabul, va acceptar dimecres per primera vegada que la data de sortida de tropes de l’Afganistan, prevista per al 31 d’agost, es prolongarà si hi queden persones per evacuar.
“Si hi ha ciutadans dels Estats Units, ens quedarem per treure’ls a tots”, va prometre en una entrevista a la cadena ABC, la primera que concedeix després de les tràgiques i demolidores escenes a l’aeroport de Kabul.
Els que continuen allà són aquest grup de 15.0000. Però n’hi ha més, de 50.000 a 65.000 afganesos que van ajudar els Estats Units durant aquests 20 anys de guerra. “El compromís és treure’ls a tots, de fet, podem fer-ho. És el que estem fent i anem pel camí de fer-ho, ho aconseguirem”, va afirmar.
Des del 14 d’agost i fins aquest dijous s’havien evacuat 7.000 persones, més de 2.000 en les últimes 24 hores, nombre que va creixent a mesura que s’incrementa l’arribada d’avions i s’accelera el procés de documentació, va remarcar el general Hank Taylor en roda de premsa. Fins aquell moment continuava el contacte amb els talibans per facilitar l’operació sortida. Però el portaveu del Pentàgon, John Kirby, va reconèixer que els avions militars estan armats i a punt per entrar en acció a la capital afganesa si la missió en marxa es complica.
Que calgui prolongar el calendari d’aquesta operació és l’única concessió de Biden, a qui l’aparició a la cadena ABC va servir per redoblar la seva actitud desafiadora. “Hi ha hagut errors?”. “No”, va respondre.
“No crec que hagi estat un fracàs”, va insistir, malgrat les imatges que han sorprès el món i que han deixat molt tocada la reputació dels EUA i han causat consternació en l’opinió pública nord-americana.
Segons una enquesta publicada dijous, dues terceres parts dels nord-americans consideren que el conflicte bèl·lic mancava de sentit, encara que més de la meitat censuren com l’ha gestionat el seu president.
El resultat hauria estat pitjor si l’enquesta s’hagués realitzat després de l’entrevista. En aquella intervenció va negar que els serveis d’intel·ligència haguessin avisat de la ràpida victòria dels talibans. “No hi havia consens i ningú no ho va anticipar”, va dir. “No crec que hi hagi una manera de sortir sense que es produeixi el caos, era inevitable”, va recalcar.
En la mesura que el to general de la seva intervenció no ha agradat ni tan sols als correligionaris demòcrates, aquesta afirmació que el que ha passat era irremeiable ha propiciat una crítica més severa.
“El president té raó i no en té”, va contestar el legislador progressista Adam Smith amb un to reconciliador. “La té perquè no és mai fàcil acabar alguna cosa, és un desafiament, però no la té perquè es podria haver fet millor, es podria haver iniciat abans l’evacuació”.
“Això no és bo”, va reaccionar Charlie Sykes al portal Bulwark.
“I ho dic –va afegir– com a algú que ha donat suport, promocionat i abraçat la candidatura de Biden, per la seva capacitat, normalitat, decència, empatia. I això és dur de veure”.
Analistes gens sospitosos de ser trumpistes van aconsellar al president que escolti més els amics i menys a ell mateix. Malgrat
Biden manté el to desafiador, sense assumir cap responsabilitat per l’operació de retirada
L’aviació dels EUA està armada i a punt per atacar si els talibans entorpeixen la missió a l’aeroport
el bon tarannà de les crítiques, Peter Wehner va recordar a The Atlantic que Biden té una llarga història d’insensibilitat en política exterior.c