La paciència és una simitarra

La tragèdia de les dones afganeses trasbalsa i ens desperta tot de bones intencions. Si no les traduïm en solidaritat efectiva, només serviran, com passa sovint, per ser teatralitzades davant del mirall. La reacció emotiva pot eclipsar, a més, la derivada global del triomf dels talibans, que ens afecta. Acaben de fer una transfusió d’optimisme a les cèl·lules islamistes d’arreu del món. La seva victòria galvanitzarà l’Umma, diu a Il Foglio Gilles Kepel, expert en gihad. “A França, els islamistes estan entusiasmats”.

Com uns nois de Ripoll van exemplificar amb cruesa, la influència del gihadisme entre els joves europeus de famílies musulmanes és potencialment alta. Segons els experts, per desactivar aquesta potencialitat, cal que passin dues coses: que aquests joves tinguin expectatives de progrés real i de reconeixement sense ombres en les nostres societats,

Una transfusió d’optimisme als islamistes d’arreu del món

i que el gihadisme sigui una causa perdedora. Cap dels dos factors es compleix. És fàcil, per tant, que els joves es deixin arrossegar per les il·lusions de la identitat. Amb l’ajut de les xarxes socials, que, com tothom sap, relliguen molt bé odi i ressentiment, aquests joves escolten sovint històries de combatents contra Occident i arguments favorables a la preeminència de l’Umma o comunitat de creients de l’islam. Sembla evident que caldria ocuparse d’aquest fenomen no solament de manera policial, sinó integral. Però fins i tot quan hi ha atemptats, preferim edulcorar amb eufemismes un problema tan pelut i delicat. L’abandonem en mans de Vox, que, imitant el partit dels Le Pen, fa el joc a l’integrisme per polaritzar, separar i destruir tota esperança de fraternitat.

La caiguda de les Torres Bessones en aquell atroç, però cinematogràfic, atac de fa 20 anys va exaltar els ànims de tots els que odiaven el “Gran Satanàs” americà. La resposta militar dels EUA va convertir aquella exaltació en ressentiment callat. El mateix ha passat amb l’ascens i caiguda de l’Estat Islàmic. Però la passejada triomfal dels talibans ara té un valor més subtil que aquell atemptat cinematogràfic. Està associada a la paciència. Avui tots els que s’identifiquen amb l’islamisme violent tenen més motius per resistir, aguantar, esperar el moment adequat i fer explotar el que sigui, començant per la vida pròpia.c