El TSJC limita el toc de queda

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar ahir bona part de la proposta aprovada pel Govern per allargar la pròrroga, des d’avui fins al dia 26, del toc de queda entre la una i les sis de la matinada, així com l’enduriment d’algunes condicions. La Generalitat va decidir dimarts passat que l’esmentada restricció es mantingués en 148 municipis catalans. I el TSJC la va esmenar ahir, reduint la llista de municipis a 19, entre els quals no figuren Barcelona, Girona, Tarragona ni Lleida.

Quan fa ja gairebé un any i mig des que el Govern central va decretar l’estat d’alarma, i encara sota els efectes de la cinquena onada –amb un milió de nous casos en dos mesos–, la societat espanyola i la catalana són conscients que la pandèmia és un assumpte no resolt. Dimecres passat, el Ministeri de Sanitat va reportar 144 morts en un dia, la xifra més alta des del mes de maig. Ja que no sabem encara quan es podrà vèncer el virus, no hi ha més remei que aprendre a conviure amb ell, prenent precaucions per eludir-ne les conseqüències.

Conviure amb el virus exigeix aprofundir en la conscienciació col·lectiva, perquè tots i cadascun de nosaltres ens protegim i, d’aquesta manera, contribuïm a protegir els altres. Això serveix tant per als ciutadans corrents que aquests dies gaudeixen de les festes majors com per als polítics que assisteixen a paelles estiuenques i posen ufans en un nombre excessiu, vulnerant els requeriments que les autoritats sanitàries ens dirigeixen a tots sense excepció.

És obligat que les esmentades autoritats sanitàries vulguin limitar els efectes d’un virus que ha costat ja tantes vides humanes i ha posat en perill la nostra economia. Però una cosa és vetllar per la seguretat dels ciutadans i una altra és la manera en què es fa. La interlocutòria del TSJC assenyalava que no es poden retallar drets adduint raons d’ordre públic.

En la nostra edició d’ahir ja recollíem l’opinió en aquesta línia de diversos experts en Dret, qüestionant sense embuts que les restriccions preparades per la Generalitat, sovint en sintonia amb peticions d’alcaldes, semblessin obeir més a raons d’ordre públic que sanitàries. En efecte, són nombrosos els edils que reclamaven el toc de queda com un mecanisme útil per evitar les concentracions i les consegüents queixes de veïns més discrets i menys proclius a la gresca. Potser per això, un dels professors de Dret consultats alertava sobre el risc que suposa en la present conjuntura fer servir aquests instruments legals per resoldre problemes no sanitaris, sinó de convivència, ja que les desviacions de poder estan prohibides i poden comportar la nul·litat de determinats actes administratius. També dels actes sancionadors que hi estan associats, com es va veure al juliol arran de la sentència del Tribunal Constitucional que va obrir les portes a l’anul·lació de les multes imposades als qui es van saltar les restriccions de mobilitat sota l’estat d’alarma.

Volem una societat responsable, capaç de tenir cura de si mateixa. I volem unes autoritats sensibles als problemes col·lectius, que siguin ràpides a l’hora de reaccionar-hi i, també, que siguin mesurades i precises en l’aplicació dels remeis. No volem que es quedin curtes quan els problemes apressen, però tampoc que s’excedeixin, per inèrcia o per comoditat, i menys encara basant-se en raons que no són les que fan al cas. És comprensible que els ciutadans, després d’un any i mig de tancaments i condicionants, vulguin esbargir-se. Els correspon fer-ho de manera responsable. I a les autoritats els correspon trobar la manera de protegir els ciutadans sense caure en l’excés de zel.c

Els ciutadans han de ser responsables, i les autoritats els han de protegir sense excessos