Oblidar o recordar

Fa deu dies que Messi es va acomiadar del Barça i sembla que hagi passat un mes. La indústria de la immediatesa transforma la percepció de l’actualitat i accelera la realitat fins a convertir-la en un simulacre vertiginós de ficció. L’atenció que invertim en notícies aparentment espectaculars sembla proporcional al temps que triguem a oblidar-les. Que en deu dies hagin passat tantes coses relacionades amb Messi en particular i amb el Barça en general crea una inèrcia que allibera l’espai que han d’ocupar nous estímuls. En aquest context d’efervescència, el grup madrileny Carolina Durante ja ha escrit, enregistrat i difós una cançó que homenatja el jugador. La cançó es diu 10 i pertany a la tradició de les cançons de ruptura, no solament del rock, el pop, el punk o l’indie sinó de tots els gèneres musicals des del principi dels temps.

No és la primera cançó inspirada en Messi (recordo la de Bruno Oro, que parlava d’un Messi extraterrestre, capaç d’escapolir-se de les lleis de la galàxia i la sintaxi). I, com tota cançó de ruptura –pensem en els “baby please, don’t go” del blues o en el Ne me quitte pas de Jacques Brel–, la de Carolina Durante pren partit per una actitud que transmet un amor bel·ligerant i incondicional. “Al que te llama traidor / lo quemo vivo”, diu, per, amb intuïció profètica, deixar clar com afronta la separació i insisteix en una tornada que avui potser no és tan unànime com els primers dies: “Yo no te olvidaré / yo no te olvidaré, jamás”.

És veritat que, en la pràctica, hi ha multitud de casos en què la ferida de la separació convertida en vers o cançó cicatritza. I el que d’entrada semblava definitiu entra en una fase de fossilització gairebé imperceptible. De fet, a la mateixa conferència de premsa en què Messi va plorar abans d’acomiadar-se, quan li van preguntar com imaginava que els aficionats viuríem veure el Barça sense ell, el jugador va dir que “primero será un poco raro, pero después se acostumbrarán”. És una reflexió molt més realista i precisa que la que fan moltes cançons immortals sobre la ruptura amorosa.c

La cançó de Carolina Durante pren partit per un amor incondicional

y no solo para algunos ministros, sino para sí mismo; hoy –y no queda mucho tiempo para que pueda hacerlo eficazmente– sería lo mejor para su país.

Martín Sagrera Capdevila