El futur és demà

Director del Servei Andorrà de Salut

El futur és demà. Esteu preparats? La capacitat de raciocini humana es basa en una complexa xarxa neuronal que funciona de manera semblant a un algoritme de decisions. Emmagatzemem la informació i la dotem de significat. L’analitzem i deliberem. D’això en surt una decisió que ens fa actuar i amb el resultat ampliem la nostra base de coneixement. Aquest procés està limitat per la nostra capacitat d’emmagatzemament d’informació, la quantitat d’experiències viscudes i la nostra velocitat de processament d’informació. I pel desgast progressiu del nostre sistema neuronal que pateix qualsevol teixit humà.

La intel·ligència artificial utilitza tècniques de machine learning i de deep neural network. Mentre que machine learning treballa amb algoritmes de decisió a partir d’informació recopilada, deep neural network utilitza una estructura analítica en xarxa semblant a les connexions neuronals del nostre cervell. Això permet extreure conclusions amb un resultat pròxim a la intuïció humana. Un ens inert com és un ordinador, que mitjançant els algoritmes d’intel·ligència artificial dotem de capacitat deductiva com la que nosaltres tenim, no està sotmès a les nostres limitacions. Com que el seu element bàsic és un metal·loide inert com el silici, no té risc de degradació biològica. La seva capacitat d’emmagatzemament i processament és il·limitada, ja que només depèn de l’evolució tecnològica.

A més, cada computadora es pot connectar a una altra en xarxa, incrementant la seva capacitat d’emmagatzemament. Aquesta alternativa no és a l’abast dels humans, tret que aconseguim que la nostra xarxa neuronal es pugui connectar artificialment a una xarxa de silici, opció que l’empresa Neuralink intenta fer amb la implantació de xips al cervell d’éssers vius.

Aquest futur imminent condicionarà el nostre model laboral, econòmic i sociopolític. Ens enfrontem a un repte extraordinari: aconseguir que la incorporació de les màquines intel·ligents a les nostres vides sigui un suport a les nostres capacitats i millori la nostra expectativa de vida. Però que no es converteixi en una competència al nostre desenvolupament personal o en una font d’injustícies.

La medicina no escaparà a aquest dràstic canvi. De fet, el procés deductiu que els metges fem per establir un plantejament diagnòstic fa servir un model semblant

La incorporació de la intel·ligència artificial a la medicina és inevitable i beneficiosa

al del deep neural network. Per fer el diagnòstic el metge recopila informació proporcionada pel mateix pacient i de l’exploració clínica. Amb això, en un model de deducció algorítmica, avalua les opcions per descartar les improbables i quedar-se amb la més probables. Hi ha qui acceptarà que un algoritme d’intel·ligència artificial podrà fer el mateix amb menys marge d’error quan es recopilin dades objectives com la icterícia, però argumentarà que difícilment podrà captar o interpretar símptomes subjectius com l’ansietat. Tot i això, la irrupció de tecnologies digitals capaces de captar, de manera no invasiva, variacions de freqüència cardíaca, tensió arterial, expressió facial i pletismografia cutània proporcionaran als algoritmes prou informació per discernir reaccions emocionals. Això els permetrà catalogar la subjectivitat dels símptomes referits pel pacient, capacitat fins ara només atribuïda a la perspicàcia i experiència del metge.

Davant la intel·ligència artificial, molts metges reaccionaran amb por. Serà un error. Seria més intel·ligent assimilar que el canvi és inevitable i que ben assimilat pot ser beneficiós per al pacient. El metge passarà de ser el propietari majoritari del coneixement i de les accions diagnòstiques i terapèutiques a tenir un rol més humanístic de confiança i proximitat que ajudi el pacient a comprendre i a decidir quina és la millor opció que l’algoritme d’intel·ligència artificial li proposa per a la seva salut.