Aglomeracions i botellots s’escampen per les festes de Gràcia

La tranquil·litat de carrers guarnits contrasta amb el desori de molts punts del barri

Noies d’uns vint anys coquetegen amb els encarregats de les tanques disposades en tots els accessos a la plaça Raspall. Com a la porta d’una discoteca. Són dos quarts de dotze de la nit i som a les festes del barri de Gràcia. “Que no es pot passar”, diuen molt seriosos els encarregats de les tanques a les noies. “Va, sispli, que les meves amigues són allà...”. La música i la gresca ressonen al fons, a la plaça, a l’altra banda. “La policia ens ha dit que no podem deixar passar ningú més, que allà dins hi ha unes 500 persones de més”. “Va, sispli...”.

Llavors la gent s’escampa pels voltants, amb bosses del supermercat plenes de llaunes de cervesa i ampolles de sangria, amb petits altaveus connectats per bluetooth als mòbils, amb moltíssima alegria i desimboltura... “Ens hem de portar les begudes perquè els bars et cobren dos

Als espais engalanats la gent assisteix als concerts asseguda i amb mascareta...

euros i mig per una canya per emportar, home...!”. I les inquietants imatges que la Fundació Festa Major de Gràcia i el mateix Ajuntament pretenien evitar aquest estiu es reprodueixen per tot arreu. La instal·lació d’un munt de lavabos portàtils per tot el barri transmet un missatge ambigu. El cap de setmana sembla molt preocupant. A sobre, van treure el toc de queda; van desinstaurar l’arma legal que permetia fer marxar la gent cap a casa. Molts graciencs no estan contents.

Sí, el control d’accés als carrers guarnits és molt estricte. Les decoracions aèries estan totes pensades per facilitar el pas del visitant. Només es pot caminar en un sentit. Bona part de les activitats que tenen lloc en aquests vials requereixen cita prèvia, que t’hi apuntis abans. I, si després la gent no ve, ja hi deixen participar qui passa per allà. I els carrers més visitats no dubten a barrar el pas una estona, tan bon punt superen l’aforament recomanable. I als concerts el públic està assegut, encara que tingui moltes ganes d’abraçar-se...

“Aquí estem molt tranquils, que és el que toca –expliquen uns quants senyors d’edat provecta esgotant un licor sota un gran arc de Sant Martí amb serrells mentre prenen la fresca en unes cadires de platja en aquesta nit xafogosa al carrer Fraternitat de Baix–. Aquesta és la nostra festa, i la celebrem com cal. Però, vaja, tots sabíem què passaria al barri; tothom sabia que la cosa es descontrolaria..., tal com es descontrola en tota la ciutat des de fa molts mesos. No és pas cap sorpresa”.

Les inquietants imatges brollen sobretot als voltants dels carrers guarnits i de les places més conegudes, sobretot a mesura que cau la tarda. A la del Diamant, els grups proven de mantenir les distàncies entre ells. El problema és que alguns d’aquests grups els formen més de deu persones. N’hi ha que tenen tants amics en aquesta vida...! I a la del Sol la Guàrdia Urbana hi planta un parell de motos al centre. Llavors la gent es concentra als esglaons. Un parell d’agents els recorden d’una manera molt amable que, si no poden mantenir les distàncies, han de portar la mascareta po

...i als voltants s’arremolina amb ampolles de sangria de litre i mig

ANA JIMÉNEZ Les aglomeracions, com aquestes a la plaça Raspall, són habituals a les festes de Gràcia d’aquest any, com si la pandèmia ja hagués quedat del tot enrere