La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els veïns reclamen més policies i dispersar amb mànegues
sada, que no es pot beure alcohol en l’espai públic, que procurin no aglomerar-se... Alguns els fan cas.
“Nosaltres tenim el carrer tancat amb tanques, i els assistents sí que respecten i compleixen les normes sanitàries i l’aforament –intervenen al carrer Lluís Vives, sota el seu particular jardí penjant–. Al nostre concert el públic estava assegut i amb mascareta, mentre que a l’altra banda de les tanques hi havia gent ballant i sense mascareta. Nosaltres no podem controlar el que passa fora del nostre recinte. No ens correspon a nosaltres. No som policies”.
I de cop i volta la part del darrere de l’esquelet del mercat de l’Abaceria es converteix en l’espontània cruïlla de camins d’uns brasilers que desfilen a ritme de samba, d’uns anglosaxons amb l’skate a l’espatlla, d’uns francesos fent giragonses... Un venedor ambulant de llaunes de cervesa és rebut amb molt entusiasme. Algú apuja el volum de l’altaveu portàtil. Alguns ballen la música electrònica que sona. Diuen que tot és igual. Veïns del barri travessen la multitud amb una expressió molt circumspecta.
L’operació de desallotjament arrenca poc abans de la una de la matinada. Aquí ningú no sap que estem davant l’última nit amb toc de queda. Els policies municipals escorten els serveis de neteja de l’Ajuntament. La gent s’aixeca i marxa carrer avall abans que els agents els diguin res. A tres quarts i cinc d’una la plaça de Sol és del tot diàfana. Tot i això, en altres punts del barri, com a les places Raspall i del Poble Romaní, deixen que la gent s’acabi les begudes, que s’avorreixi. A la plaça del Diamant la Guàrdia Urbana no hi arriba fins ben passats dos quarts de dues. Desenes de persones marxen en qüestió de segons...
L’Ajuntament de Barcelona calcula que d’aquesta manera l’última matinada amb toc de queda a la ciutat va desallotjar unes 1.300 persones. Dues persones que formaven part d’un grup entossudit a continuar la festa a la plaça John Lennon van ser denunciades per desobediència. En total, la Guàrdia Urbana va interposar 118 denúncies a persones que s’estaven saltant les obligacions que imposa aquesta pandèmia. Albert Batlle, tinent d’alcalde de Seguretat, es mostra satisfet amb el desenvolupament de les festes, malgrat que “en alguns moments hi ha un excés de persones a l’espai públic i que, de vegades, tampoc no es mantenen les normes de contenció sanitàries”.
Per això creix el neguit veïnal. “Patim les conseqüències de la irresponsabilitat d’una gent incívica i de la proliferació del turisme de borratxera –diu Francesc Ruestes, de la Federació de Barris de Barcelona–. Lamentablement alguns aprofiten el context de festa major per excedir-se. Això s’ha de reconduir. Aquesta no és la festa major popular que vol el barri. És una altra història molt diferent. Hem de reflexionar sobre quin tipus de model de festa volem en el futur. I a curt termini, de cara a aquests dies que queden de festa, les administracions han d’incrementar la presència policial i ruixar amb mànegues per dis
La Guàrdia Urbana desallotja 1.300 persones l’última matinada amb toc de queda
Les entitats lamenten que l’Ajuntament de Barcelona emeti missatges ambigus
persar els botellots i evitar les aglomeracions. A més a més, han de deixar de promocionar les festes, d’animar la gent a venir al barri, perquè és contradictori”.
I darrere de les barres també es queixen. “Estem indignats –diu Albert Barros, de l’associació tats pròpies a l’esplanada de darrere de l’antiga fàbrica Germans Climent.
El pregó, el dia 24 a les 20.00 hores, es planteja com un homenatge als sectors sanitari i del comerç. En representació del primer intervindrà la directora del CAP Numància, Marta Sorribes, i el comerç estarà encapçalat per Joan Galimany, propietari de la pastisseria Kessler-Galimany, una de les més antigues del barri.
Els tradicionals ornaments de de bars i restaurants de Gràcia–. Hem de tancar a dos quarts d’una de la matinada, i llavors fer fora la gent del local. A més a més, alguns rebem inspeccions a mitjanit, a veure si les taules compleixen l’aforament, mentre que al carrer hi regna el descontrol”.c
La preocupació número u és la pròpia salut i la de familiars i coneguts
carrers, com Gràcia, s’adapten a la situació sanitària i seran aeris. Vuit vies lluiran la decoració festiva: Alcolea de Dalt, Alcolea de Baix, plaça de la Farga, Guadiana, Finlàndia, Robrenyo, Valladolid i la plaça Bonet i Muixí.
El cartell és obra del dissenyador de l’Hospitalet Enrique Molina, que ha volgut reflectir la festa major com era abans de la covid, una festa integradora i que posa en relleu el patrimoni i la cultura popular.c
Un 16,4% de les persones grans que viuen a Barcelona afirmen que se senten tristes, segons les dades recollides per l’Ajuntament per avaluar els efectes de la pandèmia de covid en la salut emocional de les persones que tenen entre 70 i 84 anys d’edat.
La dada anterior és una de les més destacades entre les que obtingutut del projecte Com està? de l’Ajuntament de Barcelona, en què s’ha conversat telefònicament amb més de 57.000 persones d’aquesta franja d’edat que viuen a la ciutat i no eren usuàries de cap servei municipal. A la pregunta de com es trobava, un 66,3 % va respondre que “bé o molt bé”, un 23,6 % va dir “normal o bé, depenent del dia, un 7 % va contestar que no es trobava bé i un 3,1 % no va voler respondre.
A més, un 24,2 % va reconèixer que el seu estat d’ànim havia empitjorat els últims mesos i un 9,1 %, que sentia algun tipus de solitud (un 2,1 % la major part del temps o sempre, un 3,1 % sovint i un 3,9 %, de vegades).
A la pregunta de si els últims set dies havia sentit tristesa o ganes de no fer res, un 8,7 % de la població contactada va admetre que de vegades se sentia trist i amb dificultats per fer les tasques quotidianes, un 4,4 % va confessar que plorava sovint, un 2,6 % va dir