La Vanguardia (Català-1ª edició)
El guaita de Cabrera de Mar
Les restes del conjunt arquitectònic de l’antic castell de Sant Vicenç –anomenat de Burriac a partir del 1313– es remunten a gairebé mil anys enrere. Està situat dalt del turó de Burriac, en un dels contraforts de la Serralada Litoral. Una de les millors maneres d’accedir-hi és seguir el traçat del sender local SL-C 115 des de Cabrera de Mar. L’excursió arrenca ni més ni menys que a la plaça del Poble de Cabrera de Mar.
Prenem el carrer Anselm Clavé i comencem a remuntar per la pujada de les Monges i el camí d’Agell en direcció al cementiri del poble. Abans d’arribar-hi, tombem a l’esquerra per un carreró al final del qual hi ha un corriol. Deixem definitivament l’asfalt per endinsar-nos en un bosc típicament mediterrani, format per pins, alzines i matolls. Un tram deliciós per caminar i assaborir plenament el paisatge de muntanya que emmarca el litoral del Maresme.
Al PK 1,7 arribem a una mena de collet on hi ha un encreuament de camins i un dipòsit d’aigua. Seguim els senyals de l’SL-C 115 que ens menen al castell de Burriac, que ja veiem en la llunyania, a ponent. Un tramet de pista ens portarà fins al collet de Burriac (PK 2,4; 299 m), on trobem un altre encreuament, punt on l’SL-C 115 coincideix amb l’SL-C 114, una altra manera d’assolir el castell de Burriac, en aquest cas des d’Argentona. Tombem a l’esquerra i tres-cents metres més endavant abandonem la pista principal per remuntar a l’esquerra les darreres rampes que ens duran fins al cim del turó, on hi ha el castell, enlairat a 401 m.
Val la pena gaudir de les vistes d’aquest mirador privilegiat i de les restes del castell una estona, abans de continuar el camí.
Desfarem el sender fins al darrer punt on hem desviat a l’esquerra durant l’ascens. Ara, quan arribem a l’encreuament, tombarem a l’esquerra per avançar a ponent. Deixem un monòlit de pedra a la dreta, a la plana del Passarell.
Seguim la pista avall per abandonar-la al PK 4,1. Seguint sempre els senyals verticals tombem a la dreta en direcció a la Creu de l’Avellà, primer per un corriol i tot seguit per un altre tram de pista. Quan arribem a la creu (situada al PK 4,5) hi ha un altre encreuament de camins. Ens dirigim al sud-est seguint els senyals indicadors del sender.
Fem un tram de mig quilòmetre per un corriol boscós fins a desembocar en una pista. Aquí podríem tombar a l’esquerra i retornar directament a Cabrera de Mar, o seguir a la dreta i desviar-nos, en un trajecte d’anada i tornada, fins a la Creu de Montcabrer (PK 6,2; 311 m). Val la pena seguir aquesta darrera opció, ja que a la creu gaudirem d’un mirador extraordinari obert al mar i el tram perquè és molt agradable i agraït. Si fem aquesta variant a la creu de Montcabrer, l’excursió assolirà una distància total de 8,9 kilòmetres.
Hi trobem una creu de ferro amb llarga història de llegendes relacionades amb les poblacions de Cabrera de Mar i Cabrils. Tornem a les planes de Montcabrer (on s’ha iniciat la variant), i tombem a la dreta per agafar una pista. Seguint les fites que indiquen Cabrera de Mar, baixarem al poble tot passant per la font Picant. D’aquí s’arriba al carrer Camí de la Peirota, que ens mena a l’avinguda de la riera de Cabrera.
Pel carrer Sant Vicenç tornem a la plaça del Poble, punt d’inici d’aquest camí local ideal per una matinal tranquil·la de senderisme.