Disfressades a l’Afganistan

Aprincipis de setmana milers de persones corrien espaordides per la pista d’aterratge de l’aeroport afganès de Kabul provant d’agafar-se a les rodes d’un avió en marxa per poder fugir de la seva pròpia terra. En l’intent, moltes van morir ipso facto preses de la desesperació. Mentrestant, l’escena es retransmetia per televisió i a Occident ens exclamàvem. Eren imatges duríssimes.

Des d’aleshores, l’Afganistan i la pujada al poder dels talibans gràcies a un cop d’Estat copen les tertúlies televisives i els debats a les xarxes socials. També augmenta la preocupació per la situació de la dona, que, després de vint anys lluitant pels seus drets, tem perdre’ls i tornar a la repressió talibana: tenir prohibit treballar, estudiar o sortir de casa sense burca i sense la companyia d’un home, ser venuda al marit amb tan sols 13 anys i, principalment, ser eliminada de l’esfera pública i, per tant, deixar d’existir.

Encara que els portaveus talibans s’afanyin a anunciar un canvi en la seva actitud cap als drets del gènere femení, la veritat és que des que van prendre el poder, el preu dels burques s’ha quintuplicat i, entre les líders feministes a l’Afganistan, es torna a parlar de les bacha posh.

Aquesta expressió persa, que significa “disfressat de nen”, va ser la taula de salvació de moltes famílies sense fills mascles, que preferien amagar l’aspecte femení de les seves filles per evitar el deshonor, la ignomínia i la persecució.

Vestir com un home donava la possibilitat a milers de nenes d’accedir a l’educació o a un lloc de treball, també de sortir al món i de jugar lliurement sense haver-se de tancar darrere d’un burca.

Aquesta és precisament la història que retrata El pan de la guerra, disponible a Netflix, una emotiva pel·lícula d’animació en què la petita Parvana, amb onze anys, decideix tallar-se la cabellera i fer-se passar per un noi per salvar la seva família de la pobresa. Negar la seva pròpia identitat es converteix en la seva única esperança de sobreviure i de protegir els seus.

Després de conèixer el viatge d’aquesta heroïna, també hi ha una qüestió que particularment m’inquieta i que va formular una periodista afganesa davant l’OTAN: “Com és possible que els Estats Units i la Unió Europea hagin posat fi al feixisme, el nazisme i l’imperialisme, però no hagin estat capaços de derrotar un grup de talibans?”.c