La Vanguardia (Català-1ª edició)
Picasso, un estranger a París
La policia francesa el va qualificar d’anarquista en obrir-li una fitxa el 1901
Fa 120 anys, exactament, una fitxa de la policia francesa va ser oberta a nom de “Pablo Ruiz Picasso, anarquista”, dues setmanes abans de la seva primera exposició parisenca. El 12 d’octubre vinent, Picasso l’étranger es desplega al museu de la història de la immigració, amb préstecs del Museu Picasso i els seus homòlegs de París i Antíbol, el Pompidou amb el seu museu nacional d’art modern i contemporani i col·leccions privades, en un contrapunt de dibuixos, olis, escultures i documents oficials.
Annie Cohen-Solal, comissària de la mostra en què treballa des del 2016, es va avançar al tema, aquest estiu, amb el llibre Un étranger nommé Picasso (un estranger anomenat Picasso), a Fayard, amb una edició nordamericana al setembre. L’enfocament, novíssim en aquesta constant d’exposicions que suggereix el simple nom del malagueny, tendeix a mostrar la contradicció entre la celebritat mundial de Picasso i la seva condició de pària a França, amb la por de la policia com a tema constant. Estranger en un país del qual no parla la llengua i en què ha de reconstruir les seves referències, la idea de “la situació existencial de l’artista precedeix i condiciona la seva creació artística”.
Sociòloga, amb una obra extensa, Cohen-Solal va buscar a tots els arxius, de França, policials inclosos, i dels Estats Units, sense oblidar els de l’FBI i la CIA. Així va descobrir, per exemple, que la noció d’art degenerat, com l’antisemitisme i la xenofòbia, no eren monopoli nazi a la dècada del 1930.
En efecte, “els museus francesos van condemnar Picasso a l’ostracisme” perquè “el cubisme combinava totes les tares d’aquells a qui els bons francesos designaven com un perill per a la integritat del país”.
És per això que “fins al 1947 només hi haurà un parell de picassos a les col·leccions franceses, en una lògica de puresa per la qual el Louvre va rebutjar, el 1929, la donació de Les demoiselles d’Avignon, del modista i col·leccionista Jacques Doucet”. Aquesta “obra clau de la primera dècada del segle XX” va ser adquirida vuit anys més tard pel MoMA de Nova York.
Per al jove nouvingut, aquella fitxa d’anarquista del 1901 serà “una maledicció que el perseguirà durant més de quaranta anys”, assenyala Cohen Solal en la seva imponent (736 pàgines) requisitòria, en defensa “de l’espanyol, vigilat en una França
La comissària.
Almuseudelaimmigració
Protagonitzat per uns cantaires Adam Driver i Marion Cotillard, Annette és el resultat de la feliç trobada entre el cineasta francès Leos Carax i de l’etern duet musical californià Sparks, i representa la culminació i actualització d’un gènere amb molts anys: l’òpera-rock. / Philipp Engels
LA VILLARROEL (Villarroel, 87. Tel. 934 511 234). A partir 7 setembre Començar, de David Eldridge, amb Mar Ulldemolins i David Verdaguer. lavillarroel.cat i promentrada.com
TEATRE LLIURE: Montjuïc - Pg. de Sta. Madrona, 40-46 / Pça. Margarida Xirgu 1. Poble Sec L3, Espanya L3-L1. Gràcia - 93 228 97 47. Montseny, 47. Fontana L3. Tancat per vacances. Temporada 21/22 ja a la venda! www.teatrelliure.com, taquilles del teatre, Ticket Rambla (Rambla 99) i 93 289 27 70.