La Vanguardia (Català-1ª edició)
La bella molinera romanesa
Konstantin Krimmel, el baríton alemany que canta a la Schubertíada evocant la natura i els viatges de petit al poble de la mare, a Romania
No haver fet encara els 30 és un plus quan es tracta de posar-se en la pell del jove que vaga alegrement pel camp i veu un rierol que el porta a un molí... on l’espera la colpidora visió de La bella molinera. El cicle de Schubert que porta aquest títol, un dels primers de lieder complets de l’època romàntica, torna a ser protagonista avui a la Schubertíada de Vilabertran. En aquesta ocasió amb el meravellós baríton germanoromanès Konstantin Krimmel, que no només passa per uns dolços 28 anys
–amb un currículum ja notable i a punt d’entrar a formar part de la Bayerische Staatoper de Munic–, sinó que té una relació molt especial amb la natura, cosa de vital importància a l’hora d’interpretar amb certesa els versos d’amor i desamor de Vilhelm Müller a què Schubert va posar música.
Krimmel és el que en aquest tecnificat segle XXI s’entén per una ànima pintoresca. Quin altre jove alemany s’allista en aquests temps a l’exèrcit per poder ser guarda forestal! Això és el que va fer quan va acabar l’escola secundària, però es va adonar que alguna cosa li faltava: la música. Havia cantat en un cor a la seva Ulm natal, i havia estudiat piano i oboè sense més intenció que fer un hobby de la música. Lògic quan l’artista és el més gran de quatre germans en una família en què assegurar-se el suport econòmic és prioritari. Fins que se li va fer veure que tenia una veu privilegiada.
“Al principi va ser dur. El pare volia que em dediqués a una cosa segura. ‘Deixa’m intentar-ho’, li vaig dir, i vaig començar a guanyar diners. De vegades em pregunto si els pares no podrien haver-se dedicat a la música, tenen veus boniques. Ell va créixer en una família pobra, a Alemanya, sense la possibilitat de plantejar-s’ho, i va conèixer la mare en un poble de Romania on el prioritari era sobreviure”.
La veu de Krimmel sona pausada a l’altra banda del telèfon. I deixa entreveure el viatge interior que li desperta la següent pregunta: Com anaven els estius i Nadals de la seva infantesa fins al poble de Romania on els esperaven avis, oncles, cosins?
“En furgoneta, tots sis, els meus pares i germans. Teníem 18 o 19 hores de camí i era emocionant travessar Hongria per aquelles carreteres encara precàries. Al poble de la mare tothom viu de la indústria paperera. Teníem una casa a les muntanyes, amb petits grangers que vivien dels seus animals. Gent senzilla que quan anàvem a buscar formatge o mantega no volien cobrar-nos. El contrast en tornar a Alemanya era brutal”.
El contacte amb la natura i la senzillesa és vital per a Krimmel a l’hora d’abordar el lied. “És molt saludable tenir l’oportunitat i habilitat de comptar amb la meva pròpia història –diu–, imatges pròpies per recrear al públic. La poesia és en si mateixa la història de La bella molinera: tens un amic que és un rierol, amb qui passes aventures, petites històries al llarg de les 20 cançons. Aquest amic per al cantant és el piano, junts cal arribar al punt més simple possible. El públic no necessita més”.