La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un cineasta feliçment indomable
Annette
Direcció: Leos Carax Intèrprets: Adam Driver, Marion Cotillard, Simon Helberg Producció: França, 2021 Musical
Tretze anys van passar entre PolaX , el quart llargmetratge de Leos Carax, i Holy Motors, el cinquè, i nou són els que han transcorregut entre aquesta i Annette. Carax, com veuen, es pren el seu temps (només sis films entre el 1984 i el 2021, curts al marge), però cada vegada que estrena sacseja; potser no a tothom l’emociona, però commociona sempre. És un autor iconoclasta, indomable i intrèpid. També pot ser irritant. La seva última gosadia, perpetrada en estreta col·laboració amb la banda Sparks, és un musical, i, per descomptat, no un de qualsevol. És estètica i, conceptualment, la prolongació del ja extraordinari número musical de Holy Motors interpretat per Kylie Minogue al terrat d’uns grans magatzems en ruïnes. El començament d’Annette és gran: la cançó So may we start? injecta electricitat, energia, ganes d’espectacle. Coneixem immediatament els personatges: un popular stand-up comedian (en la llarga escena de la seva actuació a l’escenari, Adam Driver s’hi lliura en cos i ànima: enorme) i una no menys popular diva de l’òpera, parella feliç, carn fresca de la premsa del cor. Tots dos entonen una cançó d’amor de les que no tenen por del ridícul, cursi i demodé, amb un ull posat (com pràcticament tota la pel·lícula) en el mestre Jacques Demy.
Tot d’una, aquest idíl·lic romanticisme de fotonovel·la fa un gir de 180 graus i l’obra adquireix tons sinistres: un embaràs, un part, una tempesta a alta mar... A la galàxia Carax tot és possible, i sia Holy Motors les limusines, de nit al seu garatge, es posaven a xerrar entre elles, aquí un nadó és, de la manera més natural de món, un puppet, alhora tendre i inquietant, que quan és nena-nina protagonitza, ni més ni menys que a la mitja part de la Super Bowl, una seqüència indescriptible d’aires onírics, una pàgina d’or en la història del cinema boig, desaforadament boig, que Carax sap tallar magistralment després d’una frase demolidora. Tot és a Annette excés, encanteri, desmesura, que no sempre va a favor seu: algunes cançons, cap al final, apareixen una mica insípides, abstretes. Quan al protagonista el públic li pregunta per què es va fer comediant, ell respon: “Per desarmar l’espectador”. No hi ha dubte que per aquesta mateixa raó Carax es va fer cineasta.c