La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tan del Barça com l’escut
Persones pròximes a Ronald Koeman expliquen com el tècnic, un exemple de lleialtat i perseverança, ha sortit a la superfície després del primer any al Barça, en què res no ha anat com s’esperava
No se’n sabia avenir. Va passar de l’estupor inicial a certa indignació. Fa un any i una setmana, Ronald Koeman es va asseure davant del televisor per veure un partit de futbol, exactament uns quarts de final de la Champions a partit únic, i el que va presenciar va ser una autèntica hecatombe. Li va fer gairebé tant mal el 2-8 com si l’hi haguessin clavat a ell. “Aquesta imatge no pot ser la del Barça”, va dir veient alguns futbolistes abaixar els braços abans d’hora. Curiosament, aquella golejada del Bayern que tan mal li va fer a casa va ser la que li acabaria d’obrir les portes del Camp Nou.
Dijous es va complir el primer aniversari de la presentació de Koeman i les coses han canviat molt al Barcelona. El president no és el mateix que el va contractar. Es va impulsar un vot de censura, hi va haver una dimissió, una comissió gestora que va durar gairebé cinc mesos i unes eleccions. El capità, l’estrella, tampoc no hi és. El primer estiu va enviar un burofax per marxar, però no va funcionar pas. El segon es volia quedar i tampoc no va poder. La situació econòmica l’ha privat de fer grans inversions (només s’ha pagat traspàs per Dest) o cobrar un gran sou. “Pagueu-me quan es pugui”, va dir quan va acceptar diferir el salari, posant facilitats. I per acabar-ho d’adobar, encara no sap què és dirigir un partit al Camp Nou ple. Diumenge va tenir per primera vegada el suport... d’un quart de l’aforament per culpa de la pandèmia i les mesures de seguretat.
Res no ha estat com s’esperava i l’entrenador continua amb la il·lusió intacta. Perseverant i lleial. A algun tècnic li hauria faltat temps per tocar el dos, però a Koeman no li ha passat pel cap. Ni el va espantar el repte de la reconstrucció del Barcelona el 2020, ni li agafa vertigen per comandar l’era post Messi. “És molt del Barça”, diuen els que el coneixen. “És un home de club, que té sempre en compte les necessitats de l’entitat”, diuen a la ciutat esportiva. “Ens va sorprendre la seva identificació. Se’n va anar el 1995 però va continuar vinculat al club emocionalment. Entén tot el que passa”, explica un empleat del club.
Ha continuat lligat a la ciutat tot aquest temps encara que sigui perquè té una casa d’estiu a Llavaneres i perquè just abans d’acceptar l’oferta del Barça havia comprat una casa a la zona alta per instal·lar-s’hi quan no fos en una banqueta.
Després d’aixecar una Copa del Rei amb un extraordinari partit a la final contra l’Athletic (0-4), se li va escapar la Lliga contra el Granada, el Llevant i el Celta. Gent propera al president resta ara importància als dubtes de Joan Laporta sobre la continuïtat del tècnic a finals de maig i principis de juny. Fins i tot es fa broma que els dos lemes amb què el mandatari va guanyar les eleccions, les del 2003 (amb Primer, el Barça )iles del 2021 (amb Estimem el Barça), els subscriu totalment el mateix Koeman.
Aquells dies, l’entrenador, de 58 anys, sí que es va molestar, però sense dir una paraula més alta que una altra. Després d’aquells alts i baixos, l’holandès continua convençut de triomfar. “Crec que la gent s’ho passarà molt bé amb aquest equip”, s’atreveix a pronosticar.
“Em va sorprendre la seva valentia”, destaquen als despatxos de la secretaria tècnica. Agosarat amb els joves, llançat amb els canvis de sistema, no s’ho pensa a l’hora de posar Eric Garcia de titular amb només tres entrenaments. “S’ha adaptat als inconvenients. Si es troba amb un problema, hi busca la solució. No es lamenta”, apunten. Ni quan es va escapar Wijnaldum o no es va fer el fitxatge d’Eric Garcia a l’hivern. És a dir, sempre mira cap al futur. Les empipades li duren 10 minuts.
Una altra de les qualitats que sobresurt en el tècnic és la transparència. Ningú no el pot acusar
“És molt del Barça i un home de club”, diu el seu entorn. “Està convençut que triomfarà”, afegeixen
Sempre ha posat facilitats econòmiques al club: “Pagueu-me quan pugueu”, va dir en abaixar-se el sou
Un any a la banqueta
“Si hi ha un problema, hi busca la solució. No es lamenta”, destaquen sobre el seu caràcter positiu i pràctic
“És extremament puntual”, expliquen des de la ciutat esportiva. I exigeix el mateix als jugadors
de no anar de cara. No és de mossegar-se la llengua. L’holandès és directe i va sense embuts. Els periodistes ho agraeixen a la sala de premsa perquè quan està enfadat o alguna cosa no li agrada és clar. “Abans ho ha dit als jugadors”, expliquen de portes endins. Tampoc no calla si veu una injustícia arbitral. És igual amb focus i sense.
Entre els treballadors que envolten el primer equip destaquen el seu respecte amb la feina dels altres. I també demana el mateix als futbolistes. “És extremament puntual”. Una cosa que agraeixen en qüestió d’agenda.
L’heroi de Wembley no es comporta com un divo i potser li falta l’espurna del geni. Però sap treure profit dels jugadors. En un de cada quatre partits, el seu Barcelona ha marcat quatre o més gols. El repte que té ara és que el conjunt no noti l’adeu de Leo Messi. De moment, en el debut de la Lliga 2021-2022 va mantenir la dinàmica amb quatre gols a la Reial Societat. Amb Koeman, l’escut és en lloc segur.c