La Vanguardia (Català-1ª edició)
Roglic té pietat de Cort Nielsen
L’eslovè recupera el liderat a l’alt de Cullera
L’alt de la muntanya de Cullera no té res a veure amb Sierra Nevada. Un és un final explosiu de tot just dos quilòmetres i des de dalt del tot es veu la platja. L’altre és una pujada llarga, per sobre dels 2.000 metres. Al cim granadí es va veure el 1995 un dels grans gestos de cavallerositat del ciclisme: Laurent Jalabert, que dominava la general amb moltíssima autoritat en aquella edició de la Vuelta, va frenar perquè guanyés l’alemany Bert Dietz, un escapat que va aguantar com va poder i va tenir una gran recompensa. Primoz Roglic el va imitar en certa mesura amb Magnus Cort Nielsen. El favorit va ser magnànim amb l’esprínter. Es va apiadar d’ell.
L’eslovè no va necessitar passar-lo i guanyar l’etapa per tornar a vestir-se amb el mallot vermell. El danès de l’Education First es va emportar la victòria d’etapa. “He mirat cap enrere i he vist que venia Roglic. He esprintat amb totes les forces que em quedaven”, confessava Nielsen, que va entrar amb el ciclista del Jumbo just darrere seu, amb el seu mateix temps.
És difícil saber si Roglic li va fer un regal. Només l’eslovè sap si tenia una marxa més i el podia haver passat sobre la línia de meta. Però després de l’últim revolt només se li va enganxar a la roda i no va fer el gest d’avançar-lo. Altres vegades tan insaciable, es va conformar. Això sí, va sumar sis segons de bonificació i n’hi va ficar vuit més a Bernal (Ineos), que no va poder estar a l’altura de Mas, altre cop més explosiu que el colombià.
Nielsen, que havia guanyat tres arribades massives a la Vuelta, va vèncer inesperadament. I qui sap si Roglic va fer un bon aliat de cara al futur. Perquè Hugh Carthy, company de Nielsen, va dir adeu a les aspiracions de repetir podi. Els necessitarà perquè ara l’escorten a la general tres ciclistes del Movistar: Mas (segon), López (tercer) i Valverde (quart).
Cort Nielsen va aguantar. Els seus companys d’escapada no. Tots cinc van passar per diversos estats d’ànim durant l’etapa. Jetse Bol (Burgos) i Joan Bou (Euskaltel) ho han intentat molt en aquest inici de la Vuelta. Pedalaven juntament amb Gibbons (UAE), Lindeman (Qhubeka) i Nielsen.
Els van deixar agafar gairebé set minuts i mig d’avantatge. Semblava que el pilot s’oblidava de la victòria, però llavors el BikeExchange es va posar a tibar amb molta força. En tot just 20 km els van reduir tres minuts i mig. Es posava complicat per a ells. Tot i això, una caiguda els va tornar a donar vida.
Van caure Zeits i Stannard, dos dels companys de Matthews que estaven treballant. I tot es va parar. Faltaven 50 km i els aventurers podien somiar. No gaire. Perquè a la zona de les maresmes que envolten Cullera va entrar el vent en joc. Primer van tallar Elisonde, el líder. Sufocació. Després van agafar desprevingut i amb poques forces Carthy, el tercer de la Vuelta 2020. Una altra vegada a volar i nova queixalada a l’avantatge.
Tant Elissonde com Carthy van resoldre la papereta abans de la pujada final. Però ho van acabar pagant a les dures rampes. El francès va abdicar. El britànic va perdre gairebé tres minuts.c
El favorit va atrapar l’escapat però no el va superar i es va conformar amb 6s de bonificació i 8s respecte a Bernal