La Vanguardia (Català-1ª edició)
“M’atreu la raresa: em sento culpable de veure’m tan normaleta”
Tinc 34 anys. Vaig néixer a Reus i visc a Madrid. Soc periodista i autora de còmics. Soltera, amb parella estable i sense fills. Política? Soc d’esquerra socialfeminista. Creences? La meva única religió és la meva feina. “No ho deixis mai tot per un home”
Publica Coñodramas... És una novel·la gràfica sobre experiències de la meva vida. Els seus còmics són els més venuts a Espanya. Sí, encara que són invisibilitzats amb l’etiqueta minusvalorativa “coses de noies”.
Ho són o no?
Si un autor home explica la seva vida, incloent-hi masturbacions, s’etiquetarà la seva obra com a “coses de nois”?
No ho crec.
Doncs ja m’ha entès.
Què vol explicar-nos amb el seu llibre? Vivim un món dibuixat per homes, i aquí els meus personatges el confronten desdoblant-se en superheroïnes: les SuperCoñis! L’humor, per damunt de tot.
Qui són els seus personatges?
Els dels anteriors llibres: Moderna de Pueblo i les amigues: Zorri, Gordi i Pescada.
Moderna de Pueblo és vostè?
Sí. Soc de Reus (que no és poble, eh, és ciutat!), i als 26 anys vaig venir a Madrid.
I per què va venir?
Per inquietud de veure coses, fer coses, ampliar la meva vida. Em van atorgar una beca per fer un còmic, i vaig aprofitar-ho.
Li va costar deixar anar amarres?
El meu nòvio llavors em va implorar que em quedés amb ell: “Et tractaré com una princesa”, deia. Vaig sortir corrents, esclar!
No va triomfar l’amor.
Sortosament! Des de petita vaig conèixer l’antídot als contes de fades: la meva mare.
La seva mare, per què?
Atrafegada tot el dia, fatigada a casa i a fora, amb els seus fills, i casadíssima...
Amb un home que li va prometre coses? La mare em va dir les paraules màgiques: “No ho deixis mai tot per un home”.
I un cop a Madrid, com va anar?
Em submergia en tribus urbanes modernes. “Vens del poble”, em deien, per les meves perplexitats i sorpreses. Sí, soc de poble i moderna. Vaig començar a crear.
Què va crear?
Un blog, Postureo, dibuixant la meva atracció i rebuig de la modernitat urbanita, i Soy de pueblo, el meu primer llibre.
Des de quan dibuixa?
Vaig estudiar Periodisme, soc periodista. No soc dibuixant. Vaig treballar de redactora en una agència de publicitat, i hi vaig