Iran i Turquia, davant una allau de refugiats

El sisme registrat a l’Afganistan tindrà, com un dels efectes més importants, l’èxode de milers de refugiats. Europa els tem, però en realitat els qui tenen més raons per fer-ho són els països veïns. El Pakistan en primer lloc, que ja acull la gran part dels 2,5 milions d’afganesos a qui quaranta anys de guerra han expulsat. Els altres països més afectats seran l’Iran i Turquia. Teheran no s’ha portat mai bé amb els talibans, amb qui va estar a punt de tenir un enfrontament militar als noranta. Però els últims temps, i en vista del seu avanç, ha provat de contemporitzar . L’Iran necessita garantir l’accés a les aigües del riu Helmand i controlar els fluxos fronterers. Però també fer sentir la seva veu, com a potència regional. Gabriel Reyes no descarta que el règim dels aiatol·làs faci servir la carta de l’Afganistan en la renegociació de l’acord nuclear amb els EUA. Turquia, que també vol revaloritzar el seu paper internacional –el seu activisme a Síria, Nagorno-Karabakh i Líbia és proverbial–, ha llançat picades d’ullet cap als nous senyors de Kabul, a qui el mateix president, Recep Tayyip Erdogan, ha estès la mà. Però més enllà del flirteig polític, la gran amenaça per a Turquia

–que ja va ser el 2020 el país amb més demandes d’asil de ciutadans afganesos: 125.000– és una altra gran onada de refugiats, tenint en compte que ja acull 3,6 milions de sirians. De moment, Ankara ha enviat 3.000 militars a la frontera amb l’Iran , mentre està construint de pressa i corrents un mur de 295 quilòmetres. Els que vulguin arribar a Europa hauran de passar per aquí.