El concepte del model

El Barça sense Messi ha estat capaç de fer un partit formidable i un altre de fluix. Per què? Els rivals són semblants (Reial Societat i Athletic) i l’alineació titular és la mateixa. El lloc varia, i això té certa importància. El Camp Nou és còmplice, i San Mamés, amb públic, encara que no hi sigui tot, torna a disposar d’un jugador més, com sempre ha estat a la catedral abans de la pandèmia. El sistema no ha canviat. Però hi ha detalls reveladors.

La pressió que van exercir els jugadors blaugrana contra la Reial va ser la mateixa que la que van aplicar els jugadors de l’Athletic al Barça. Els futbolistes del FC Barcelona van sortir molt compromesos en el primer partit de Lliga. La setmana havia anat de l’adeu de Messi, i volien deixar clar que hi havia futur. Van jugar alliberats i amb gran intensitat. Amb el pas del temps es van anar gastant les piles, però encara van treure un punt d’orgull final contra la Reial, que va caure derrotada amb bon futbol ofensiu i badades defensives blaugrana.

Contra l’Athletic els errors al darrere van augmentar. Però el problema entre un partit i l’altre no va ser només una qüestió de cobertura. El Barça dels últims tres anys s’ha acostumat a desplegar un nivell de confort permès amb la presència de Messi, que salvava coses. Menys de les que feia quan a l’equip hi havia Puyol, Xavi i Iniesta, però els companys

El Barça ha de deixar de posar tant el focus en el sistema i l’ha de col·locar en la pressió i la intensitat

descansaven en ell i la seva genialitat en l’assistència o en el gol.

Avui tot ha canviat, i el partit a Bilbao va ser una mica decebedor després de la il·lusió que va generar el del Camp Nou. El Barça ha de deixar de posar tant el focus en el sistema i l’ha de començar a col·locar en la pressió i en la intensitat per competir millor. El pes del vestidor de Messi va aconseguir guanyar Lligues i patir a Europa (París, Torí, Anfield, Lisboa), i el d’ara, amb els quatre capitans veterans (Piqué, Busquets, Alba i Sergi Roberto), que van estar amb Leo els mateixos anys, ha d’anar deixant pas a noves maneres d’actuar, amb jugadors que han d’assumir més pes.

El concepte del model no és discutible. Tothom està d’acord que el Barça ha d’atacar i dominar el partit. L’important en el futbol d’avui és com es fa. El model no serveix interessos concrets o ideologies barcelonistes diverses. Els gols del 2-6 del Bernabeu van ser, per exemple, una lliçó de contraatac, i ningú no va discutir el model. El que s’ha d’aplicar és la pressió i la intensitat contínua perquè, si no, no hi ha model. Per sublimar-lo cal ser molt més exigent en el camí, no en la meta. Si no, es pot quedar fora de la veritable competició amb un futbol irregular, lent i juràssic a estones i potent en d’altres. El Barça ha de jugar sempre al mateix: atacar i dominar amb la màxima intensitat.