Canviar la pregunta

Sovint el que està malament no és la resposta sinó la pregunta. Portem dècades preguntant-nos si la intel·ligència artificial pot superar la humana i si els ordinadors dominaran el món. El cert és que els ordinadors ja dominen el món i que no els ha calgut superar-nos en intel·ligència per ferho. Els ordinadors, els algoritmes, la intel·ligència artificial són part indissociable de la nostra economia, de les nostres estructures socials i, per oposició, ens defineixen com a persones.

El Fòrum Econòmic Mundial (WEF) fa anys que treballa per canviar les preguntes (sovint arriba a les mateixes respostes, però això és un altre tema). Una manera de fer-ho és deixar que les facin els més joves. Per a tal propòsit ha creat una xarxa global de joves influenciadors locals –modeladors globals en terminologia WEF– present a 450 ciutats de 150 països. La xarxa inclou membres de la generació mil·lenial, o sigui afectats per la crisi financera del 2008, i de la generació Z, afectats per la crisi de la covid. Tots afectats per la corrupció, l’austeritat i per uns lideratges rancis (sic).

Al web del WEF trobareu el Manifest Mil·lennial, que no és més que una colla de respostes a preguntes diferents, uns “Principis ideats per joves per a una forma madura d’activisme per guiar l’acció cap a un futur més inclusiu”. Al document hi ha les habituals apel·lacions al diàleg intergeneracional, a afrontar les grans preguntes, a l’acció col·lectiva, a la inclusió i a cuidar el planeta, que es substancien en 40 crides a l’acció. Val la pena llegir-lo perquè són aquestes preguntes que respondran els joves amb les seves accions en el futur immediat.

En canvi, l’afirmació que ha generat més titulars, la de que “els joves tenen més confiança en els algoritmes que en els polítics”, no hi surt enlloc. El que diu el manifest en el seu sumari executiu és que “si el que volem és que els joves mantinguin la fe en el sistema polític, preocupacions com ara la corrupció, l’austeritat i els lideratges polítics rancis (sic) són prioritaris, donat que cada cop més joves tenen més fe en una governança basada en un sistema d’intel·ligència artificial que en un altre ésser humà”. Exactament el contrari del que hem llegit a molts mitjans; bonic com a pescaclics, però fals.

Només calia llegir el paràgraf següent del manifest, on diu que els joves participants també consideren que les “mesures per a minimitzar la difusió de desinformació –tant en línia com en mitjans tradicionals”– són la solució als lideratges rancis (sic), i demanen una regulació dels mitjans socials per a combatre les fake news i l’extremisme.c

Els joves no confien més en l’IA que en les persones, però si ho repetim massa acabarà passant