La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Iran barra el pas als afganesos
Teheran no permet l’entrada de refugiats des de la presa del poder talibà
La bandera afganesa, no la blanca que ara aixequen els talibans, decora la barra del petit restaurant al centre de Teheran on Mohammed Musa Akbari i la seva família serveixen alguns dels plats més reconeguts de la cuina afganesa. Akbari forma part d’un grup de gairebé 800.000 afganesos que viuen en l’Iran sota l’estatus de refugiat, títol que el Govern de Teheran va deixar de donar fa 20 anys, després de la caiguda dels talibans. S’hi sumen més de dos milions i mig d’immigrants econòmics que estan majoritàriament en situació d’il·legalitat.
En el cas d’aquest fotògraf a qui ja els anys han tenyit els cabells de blanc, la seva arribada a l’Iran va ser en temps de la invasió soviètica. “Fugíem per una qüestió política, ara la gent fuig per salvar la vida”, explica. Mohammed ha demanat al seu fill que atengui les sis taules de Casa Kabul per poder comentar què passa a l’Afganistan, país del qual traça un relat desolador.
“És molt difícil tenir esperan- ces en aquests moments”, diu. Juntament amb un altre grup d’afganesos establerts a Teheran, encapçala una campanya per recollir fons destinats a famílies desplaçades per l’avanç dels talibans que han quedat atrapades a Kabul. “Ja ni tan sols hi ha ajuda humanitària a l’Afganistan, fins i tot això s’acaba”, comenta Mohammed, que assenyala la situació extremadament delicada en què estan els afganesos.
El Pakistan i l’Iran, els dos principals països veïns, han tancat les fronteres. Només els que tenen els papers en regla poden entrar en aquests països, que acullen conjuntament més de sis
Pakistan
Iran
Alemanya
Més de mig milió d’afganesos han travessat la frontera des que Biden va anunciar la retirada
Turquia Àustria
França
Grècia
Suècia
Suïssa Índia
Itàlia
Regne U.
Austràlia
Bèlgica
Indonèsia
ACNUR
milions d’afganesos. L’Iran s’ha ofert a donar suport humanitari en alguns punts fronterers, temporalment. Molts temen que aquesta situació activi encara més les rutes de la migració il·leocasions. gal a través de les quals cada any es mouen desenes de milers de persones, especialment joves.
Per entrar a l’Iran, la majoria d’afganesos sol creuar primer el Pakistan, a la frontera amb la província de Sistan Balutxistan, una de les regions més protegides per les forces de seguretat iranianes. Una vegada dins del país se sotmeten a travessies molt llargues i perilloses, generalment en maleters de cotxes, que els transporten fins a Teheran i els seus voltants, on es concentra la major part d’aquesta migració.
“Un sent que morirà tot el temps”, afirma Amir, de 26 anys, que treballa cuidant una casa d’esbarjo a prop del mar Caspi. Sap molt bé del que parla perquè ha fet aquesta ruta en quatre Com molts afganesos, treballa per un temps a l’Iran i, després d’estalviar alguns diners, torna a casa seva a l’Afganistan. La tornada és més fàcil perquè l’Estat iranià té programes de repatriació. Molts altres tenen menys sort i són directament deportats. Segons experts en temes afganesos, les deportacions han cessat en les últimes setmanes.
Amir explica que una de les raons per les quals ell i molts dels seus amics van sortir de la província de Sar-e Pol, al nord del país, van ser la pobresa i la guerra. “Ara tothom parla de l’arribada dels talibans, però no és nou per a nosaltres. Ells ja van estar al nostre poble fa setmanes i en queden molt pocs. La majoria se n’han anat a les ciutats”,