“Ara és molt difícil trobar joves afganeses analfabetes”

diu Amir, que no pensa tornar de moment. Més que preocupar-li un govern talibà, el que ell vol és viure en pau.

“Des que el president Biden va anunciar que les tropes es retirarien el 31 d’agost, prop de 500.000 persones han entrat a l’Iran, entre legals i il·legals”, explica Fatemeh Ashrafi, directora de l’organització no governamental Hami, dedicada a ajudar els afganesos. Assegura que en aquesta ocasió la migració no és exclusiva d’unes quantes ètnies, com a la dècada dels noranta quan els hazara, de confessió xiïta, van encapçalar la fugida massiva cap a l’Iran.

Aleshores, com en anys posteriors, aquesta comunitat va ser la més castigada per la violència dels talibans, de confessió sunnita, que els consideren apòstates o infidels. Un detall que marca la diferència amb anys anteriors és que molts dels migrants afganesos no volen quedar-se a l’Iran. El seu objectiu ara és arribar a Turquia i d’allà, si és possible, emprendre camí a Europa. Aquesta tendència va en augment des de fa anys, quan la crisi econòmica a l’Iran es va fer més profunda com a conseqüència de les sancions econòmiques imposades als iranians per l’administració de Donald Trump. Més tard, també, per la pandèmia.

“S’han adonat [els afganesos] que a l’Iran no tenen les oportunitats socials ni econòmiques que busquen”, indica Ashrafi, que creu que tots els països regionals sentiran l’efecte de l’arribada dels talibans al poder. “Després vindrà la crisi econòmica i més immigrants”, diu aquesta dona que explica que l’Iran no està en condicions de rebre un gran nombre d’afganesos.

Ashrafi argumenta que el suport internacional que rep el Govern de Teheran per donar suport als emigrants, inclosa la seva educació, està lluny de ser suficient. Especialment després de les sancions. Fa 21 anys només el 6% dels refugiats estaven alfabetitzats, i només el 2% de les dones. “Ara és molt difícil trobar joves afganeses analfabetes”, diu