La Vanguardia (Català-1ª edició)
FÉLIX FLORES
Torek Farhadi (1965), afganès dels Estats Units, ha estat economista al Banc Central, assessor a l’FMI i conseller econòmic de la presidència de Hamid Karzai. Forma part dels més indignats amb el govern de l’últim president, Aixraf Gani, per haver conduït l’Afganistan a la fallida econòmica i política que ha afavorit la victòria dels talibans. Ara clama perquè no s’imposin sancions a tot un país de 36 milions d’habitants.
Són els talibans prou intel·ligents per gestionar la situació, en especial l’economia?
Els talibans no estaven preparats per arribar al govern tan de pressa, i una de les conseqüències més tangibles és que l’Afganistan és un no-estat. Western Union no pot transferir diners, i tots els afganesos a tot el món volen enviar diners a la seva gent i és impossible. Les reserves del Banc Central estan congelades a Washington, el país no té els diners del Tresor. Els talibans han dit que pagaran els sous dels funcionaris però no sabem com. Els soldats, que solien pagar-los els Estats Units, no els pagaran. Els preus estan pujant, l’atur també. En aquesta conjuntura, l’única solució és que la comunitat internacional reconegui el govern talibà, i per als talibans, adonar-se que no poden fer-ho sols, han de recórrer a d’altres. El govern talibà ha d’incloure els no talibans i les dones. La comunitat internacional ho sap.
Imposar condicions és imperatiu. I no hi ha condició més gran que els drets de les dones... Els afganesos també volem que s’incloguin els drets de la dona, i ho fem des del punt de vista econòmic: la participació de la dona en la força laboral és fonamental. Com a economista, calculo que hi ha 750.000 dones que són el suport de les seves famílies a l’Afganistan. O els seus marits o germans han mort en la guerra, o són discapacitats. Els drets de la dona són primordials per a tots nosaltres i els talibans també ho veuen. Han estat durs amb les dones, la primera vegada, i necessitem obtenir garanties i després condicionar el compliment del respecte dels drets de la dona a l’Afganistan.
Tot i això, una cosa és Kabul, les ciutats, i una altra el món rural, molt diferent. Al capdavall, el millor a què poden aspirar les dones és a un règim a l’estil de l’Aràbia Saudita?
Sí. El més important ara és que lluitem per l’accés de les dones a l’educació per l’economia de l’Afganistan. Fins i tot si els talibans imposen una educació segregada ens hem d’assegurar que elles puguin avançar, acabar l’escola secundària, tenir accés a la universitat...
I si els països donants descobreixen que els talibans, facin el que facin, no roben?
Encara no sabem si els talibans dirigiran un govern net, però el que sí que sabem és que el govern que la comunitat internacional va impulsar durant els últims 20 anys, especialment el d’Aixraf Gani, realment va batre el rècord de corrupció. Diguem que la comunitat internacional va ser testimoni d’aquell estat de coses.
L’expresident Hamid Karzai, tot i que està negociant la transició, ha dit que es mantindrà al marge d’un govern. Qui seran els socis dels talibans?
Els talibans hauran de crear un govern inclusiu per ser reconeguts i la pressió econòmica els portarà a aquesta conclusió. Fins i tot els seus veïns els hi animen. Pel que fa al senyor Karzai i d’altres, podrien ser inclosos en
Aquesta vegada erradicar l’opi serà molt difícil. La realitat és que molts agricultors de les zones rurals depenen de l’opi. Perquè sigui erradicat hi ha d’haver un període de pau, de progrés, un període en què l’agricultura pugui tenir mercats d’exportació. I després això desapareixerà. Però no és segur que fins i tot aquesta vegada els talibans puguin abordar-ho. És difícil.
Veurem alguna cosa clara d’aquí dues setmanes?
Els talibans han dit que declararan el seu govern després que totes les forces estrangeres hagin abandonat l’Afganistan, és a dir, l’aeroport. Podem esperar el seu govern d’aquí un parell de setmanes. Això els dona temps per acostar-se a la gent, cosa que no han fet gaire, només s’han acostat a uns quants líders a Kabul, però han d’acostar-se a la gent que no s’assembla a ells. Això és essencial perquè la comunitat internacional els reconegui.c
Formació de govern “Si buiden l’aeroport el 31 d’agost, és probable un govern d’aquí un parell de setmanes”