La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’oposició no dona treva a l’Executiu en plena crisi de l’Afganistan i Ceuta
El Congrés revifa la confrontació mentre Sánchez i Vivas arriben a acords
La confrontació política va arribar ahir al Congrés, durant el debat a la Diputació Permanent sobre les compareixences de ministres que havien sol·licitat PP, Ciutadans i Vox. I aquesta confrontació va tornar amb discursos enverinats que deixen poc espai a l’acord. Frases com “amb Sánchez Espanya queda reduïda a una caricatura” van sortir dels llavis de l’oposició, mentre que el discurs del PSOE va recórrer als casos de corrupció que afecten el PP pendents de judici, o fins i tot a la voluntat dels populars per fer malbé els discos durs. Tot va ser un intercanvi d’acusacions i paraules gruixudes.
Se sabia per endavant que els partits que formen part del Govern central i els seus aliats rebutjarien les peticions de compareixences, i que per a l’oposició no n’hi hauria prou amb les previstes per l’Executiu, com les d’Exteriors, per explicar l’evacuació de l’Afganistan, la de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, sobre la pujada de la llum, o la de la ministra de Sanitat, Carolina Darias,
per abordar la vacunació.
Pel mig, portaveus com el del PNB, Aitor Esteban, o la de Coalició Canària intentaven introduir seny en el debat i recordaven als populars que el PP havia donat suport a la pròrroga de l’estat d’alarma anul·lat pel Tribunal Constitucional.
Confrontació pel Marroc; per la pujada de la llum; per la reunió de la comissió bilateral entre el Govern central i la Generalitat de Catalunya; per l’Afganistan, i sense ni una sola paraula sobre el centre d’acolliment de Torrejón tan lloat per les autoritats europees; o pel viatge als Estats Units al juliol, també sense una sola menció a la conversa telefònica i els acords entre Pedro Sánchez i Joe Biden de dissabte.
Entre les polèmiques, les peticions de dimissió del ministre de l’Interior, Fernando GrandeMarlaska, pel retorn al Marroc de menors no acompanyats, que una jutgessa ha paralitzat.
Però mentre a la Diputació Permanent el to pujava, a la Moncloa, Sánchez i el president de Ceuta, Juan José Vivas, del
PP, negociaven una solució per als menors no acompanyats que van arribar a la ciutat autònoma al maig, després del nou revés judicial.
Allà on el PP veu motiu de crítica, pel president de Ceuta és una bona gestió, i on es demana la dimissió de Marlaska, Vivas assumeix tota la responsabilitat d’aquests retorns assistits. Sánchez i Vivas van acordar la devolució dels menors, però no pas amb el procediment que la justícia ha tombat, sinó a través del que diu el reglament de la llei d’Estrangeria i apunten els jutges en la interlocutòria en què es decreta la paralització. Això passa per fer informes personalitzats de cada menor, cosa que requereix psicòlegs i treballadors socials de què Ceuta, que té la competència, no disposa. Per això, el pacte subscrit ahir estableix que el Govern central posi a
Ribera i López Miras decideixen deixar de banda les polèmiques i treballar plegats per la salvació del mar Menor
Els menors no acompanyats seran tornats al Marroc, complint el que diuen els jutges
disposició de la ciutat autònoma tots els mitjans que ara li falten.
Els dos presidents van estar d’acord, també, que la solució no és distribuir aquests menors per altres comunitats autònomes. No es vol donar el missatge que arribar a Ceuta garanteix el pas a la Península, que és el que pretenen la majoria.
No només hi va haver acords, també paraules d’elogi de Vivas a Sánchez per la implicació en la resolució del problema i la gestió que va fer de la crisi amb l’allau de marroquins entrant a Ceuta. Uns elogis que, a parer seu, no són contradictoris amb la posició de Pablo Casado, ja que al marge de declaracions en les seves converses li ha dit que “Ceuta és el primer” i que és “un afer d’Estat”.
No va ser l’única entesa ahir. Després de dies de polèmiques i d’acusacions mútues, el president de Múrcia, el popular Fernando López Miras, i la vicepresidenta de Transició Ecològica, Teresa Ribera, es van posar d’acord a treballar plegats en una comissió bilateral per salvar el mar Menor. És a dir, administració central i autonòmica van enterrar la destral de guerra que havien esgrimit els últims dies sobre de qui és la responsabilitat del desastre.
Després de la reunió mantinguda a Múrcia, el president murcià, que havia estat molt crític amb la ministra, va subratllar que “tenim visions, prioritats diferents, però el mateix objectiu”, que és salvar el mar Menor.c