Llambordes i rotondes

Dino amb un amic francès. Feia temps que no ens vèiem. Rotund i categòric, m’explica que França és el país d’Europa que pitjor assimila el segle XXI. Com que no tinc elements ni per donar-li la raó ni per portar-li la contrària, l’escolto. Descriu l’ona expansiva d’un còctel de radicalització islàmica, extrema dreta, democratització de la ignorància, precarietat i un malestar rabiós que desconcerta les estructures tradicionals i alimenta la contestació com a succedani ideològic. “La llibertat, la fraternitat i la igualtat estan amenaçades”, sentencia. Recorda la matança del Bataclan, la insurrecció de les armilles grogues, l’elitisme suïcida dels governs, l’agreujament dels guetos perifèrics, la resistència a les vacunes i el fracàs d’una autoestima (hereva d’un esplendor colonial de falsa grandeur) reduïda a mesquinesa negacionista.

S’escandalitza amb els incidents de l’estadi de Niça. El conflicte entre jugadors i hooligans, diu, neix de la mateixa malaltia: descrèdit de l’autoritat, corrupció impune i mitificació de codis mafiosos. La seva visió de França em provoca, a més d’una set apocalíptica, un alleujament malsà, que deu amagar alguna veritat oculta. La conversa torna a temes més domèstics. Parlem dels fills i de la mútua condició d’ex, ens recomanem llibres, sèries, restaurants, cançons i programes de ràdio, i riem recordant com ens vam conèixer, fa vint anys, a la llibreria Mollat de Bordeus. En el moment de pagar (convida ell), el meu amic conclou que vam ser nens en els temps de les llambordes del Maig del 1968 i que ara hem envellit en un paisatge de rotondes insurrectes. I em recomana que llegeixi les reflexions del sociòleg Quentin Ravelli sobre la simbologia de les rotondes. La rotonda, diu Ravelli, uneix gent de totes les procedències en un espai que en realitat no existeix, acull subversions desorientades i desateses i explota en totes les direccions, socials, racials, religioses i sexuals. Després d’acomiadarnos, penso que sempre hem sabut que sota les llambordes no hi havia platges sinó rates, però que ignorem quina mena de monstres, esperances i decepcions amaguen les rotondes.c

França és el país d’Europa que pitjor assimila el segle XXI