Paraules poderoses

Tot comença amb les paraules. Amb elles donem sentit, context, intenció. Són coneixement i sentiment. Som paraules, sense elles no seríem éssers humans. Amb el llenguatge, construïm el nostre món i la manera en què ens relacionem. Formes i fons es fonen de nou. Les paraules tenen el poder d’evocar el pla conscient i inconscient, d’associar-se a imatges, records i experiències.

Gianni Rodari, escriptor, pedagog i periodista italià, parlava de les paraules com a elements poderosos que provoquen reaccions en cadena. Rodari referenciava d’aquesta manera l’efecte que causa la paraula i la implicació de la ment en el procés d’atorgar-li significat: “Una paraula, llançada a la ment per atzar, produeix ones de superfície i de profunditat. Provoca una sèrie infinita de reaccions en cadena, atraient en la seva caiguda sons i imatges, analogies i records, significats, i somnis, en un moviment que interessa a l’experiència i a la memòria, a la fantasia i a l’inconscient”. El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) conté 93.000 paraules –de les quals coneixem, de mitjana, no pas més de 30.000, fent servir de forma habitual únicament unes 2.000– i s’estima, a més, que més d’un 30% de les que s’utilitzen no apareixen al diccionari. L’ànsia per continuar ampliant la nostra esfera referencial és insaciable: “Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”, va escriure el filòsof austríac Ludwig Wittgenstein. De fet, existeixen diccionaris en línia de paraules inventades i nombrosos recursos que ens hi conviden, amb fórmules molt diverses: des de fusionar dues paraules fins a adaptar paraules preses d’altres idiomes, acrònims convertits en substantius, modismes de tota índole.

Però d’entre totes les paraules, les paraules poderoses són les que canvien la nostra manera de veure el món i ens transformen. Les que evoquen moments i records vitals de gran significat. En són un exemple els discursos de graduació. Les persones que acaben els estudis i assisteixen al ritual del

Cuidar la democràcia és cuidar el llenguatge; no tot s’hi val

lliurament de diplomes esperen, sempre, amb molta expectació les sàvies paraules dels qui apadrinen la promoció. Discursos memorables com els de Steve Jobs, J.K. Rowling, Ellen DeGeneres, Michelle Obama o Paxton Smith, l’estudiant que es va saltar el guió per criticar la nova llei contra l’avortament de Texas fa uns mesos, són alguns exemples.

La política són paraules. Són l’esperit de la democràcia i amb elles es construeix l’interès general, el bé comú. “Si el pensament corromp el llenguatge, el llenguatge també pot corrompre el pensament”, deia George Orwell. Per això, cuidar la democràcia és cuidar el llenguatge. No tot s’hi val. La seva degradació és la decadència col·lectiva.

Són molts els discursos que han marcat la nostra història i que han transcendit el pas del temps, amb paraules poderoses que van marcar una època i que continuen mantenint vigent el seu significat.c