La Vanguardia (Català-1ª edició)
“A l’hotel et deixo el que et mereixes”
El pare que dimarts va matar el seu fill el va anar a buscar aquella tarda per fer un tomb; s’havia separat de la mare feia pocs dies
Tenia dos anys i nou mesos. Vivia amb la seva mare en un pis del carrer Arizala del barri de SantsBadal de Barcelona. Dimarts a la tarda el seu pare, que s’havia traslladat al Vendrell feia pocs dies després que la dona decidís trencar la relació, el va recollir a casa seva per anar a “fer un tomb”. A última hora el va portar de la mà fins a l’habitació 704 de l’hotel Concòrdia de l’avinguda del Paral·lel. Presumptament el va matar amb les mans ofegant-lo amb un coixí. Abans de fugir va enviar missatges a la mare amb retrets i amenaces. A l’últim li va advertir: “A l’hotel et deixo el que et mereixes”.
Els Mossos d’Esquadra lideraven ahir a la nit la recerca de l’economista Martín Ezequiel Álvarez Giaccio, de 44 anys, nascut a l’Argentina i nacionalitzat espanyol i que en el moment de fugir vestia una samarreta grisa, uns texans i unes sabatilles vermelles. La policia controla estacions de tren i d’autobús, aeroports, i els voltants dels habitatges dels familiars, amics i companys del sospitós. Ahir a la tarda van començar a prendre declaració al seu entorn per mirar de trobar alguna dada que permeti als investigadors trobar el seu amagatall.
Vint hores després de la fuga, un temps prudent en què els investigadors esperaven que l’home es lliurés o demanés ajuda, la policia, amb l’autorització del jutge, va difondre la imatge i les dades del sospitós i va demanar la col·laboració ciutadana.
“Ni pot haver anat gaire lluny ni té capacitat per fer-ho”, reconeixien ahir a la nit fonts al corrent de la investigació d’aquest nou episodi descarnat de violència vicària. El relat del que va passar dimarts a la tarda a l’hotel és esgarrifós. La parella s’havia separat feia pocs dies. Va ser una decisió d’ella que l’home ni assumia ni acceptava. Després de la ruptura, l’individu es va traslladar al Vendrell amb uns familiars, i el nen es va quedar amb la mare al pis de la parella. No consten denúncies de maltractaments ni cap episodi violent protagonitzat per l’home anteriorment, segons van confirmar ahir a La Vanguardia fonts al corrent del cas. Dimarts a la tarda, la mare va acceptar la petició del pare de fer un tomb pel barri. A úl
tima hora ella va començar a rebre missatges amenaçadors i l’anunci que l’home pensava ferne alguna de molt grossa, entre retrets i advertències en un to que van encendre les sospites de la dona i van despertar les seves pors i angoixes. A l’últim dels missatges l’home va escriure: “A l’hotel et deixo el que et mereixes”.
La dona va córrer pràcticament sense alè fins a l’establiment i va pregar a la recepció que la deixessin pujar fins a l’habitació on s’havia inscrit amb el seu fill. El recepcionista li va recordar que sense ser clienta no li podia facilitar l’entrada. La dona es va desesperar, va traslladar les pors al recepcionista i aquest va trucar al 112, que va derivar la petició a una patrulla de la Guàrdia Urbana de Sants que va arribar de seguida.
Acompanyats d’un treballador de l’hotel, els policies van picar a la porta primer i un cop comprovat que ningú no responia a l’altra banda, l’empleat va obrir amb la clau mestra. No van saber veure ningú. Van cridar el nen pel nom. Van buscar al lavabo i dins de l’armari, i finalment un dels guàrdies urbans va mirar sota el llit i va localitzar el nen. No es movia. Mentre un dels agents demanava urgentment per l’emissora la presència dels sanitaris del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), el seu company s’agenollava sobre el cos del menor i començava una maniobra de reanimació cardiopulmonar que no va parar fins que va ser substituït pels sanitaris. Ni els uns ni els altres van poder fer res per la seva vida. El metge només en va poder certificar la mort. El jutge de guàrdia aquella nit a Barcelona va autoritzar, ja de matinada, l’aixecament del cadàver, i va decretar el secret d’actuacions mentre es posava en marxa la recerca del fugitiu.
El grup d’homicidis dels Mossos de Barcelona van assumir la investigació. Dimarts a la nit van revisar les imatges de les càmeres de seguretat de l’hotel, que van captar dues seqüències de la fugida. Una al passadís del setè pis i una altra saltant un mur que separa la zona de la piscina de l’hotel d’un edifici veí.
Una parella de turistes que dimarts a la nit tornaven a aquell mateix hotel després de sopar es van sorprendre de la presència policial a l’entrada. Sobre un sofà de la recepció, enfonsada i sense consol, una dona era atesa per un sanitari que mirava de calmar-la. Era la mare, desencaixada de dolor. El seu fill, que aquella tarda havia sortit a passejar amb el seu pare, era set pisos més amunt, mort.
La mare va córrer fins a l’hotel i va demanar pujar a l’habitació per buscar el fill, però a la recepció no l’hi van permetre