Un cas de llibre per “enterrar” viva la mare

No està escrit en cap manual, però sí que són casos de llibre. “Te’n penediràs”, li va dir a la mare de la criatura l’home que suposadament va assassinar en un hotel de Barcelona el seu fill. Una frase que ho resumeix tot per entendre les veritables intencions del criminal. Es pot dir el mateix d’una altra manera: “No els tornaràs a veure”, “et feriré allà on fa més mal”, “em carregaré el que més mes t’estimes a la vida”... Això és violència vicària. Fer servir els menors per fer el màxim mal –la majoria d’assassins són homes– a les mares d’aquests nens. Crims que es cometen quan el pare ja no té contacte directe amb la seva exparella i que volen enterrar en vida aquestes mares. Matar-les seria el menor dels mals, així que tot es planifica per arrabassarlos allò que més estimen en aquesta vida. És la revenja més cruel. Aquests homes, diuen els experts, ja no veuen els menors com els seus fills. Són de les seves exparelles,cosa que facilitaria molt les coses a l’hora de posar fi a la vida d’algú que porta la seva mateixa sang.

I aquests assassins solen ser molt covards. L’últim cas conegut en un hotel de Barcelona surt, a la part final de la història, del manual. El més habitual és que després d’assassinar la filla o fill se suïcidin. Així eviten el càstig moral (és molt difícil justificar al’entornmés proper aquesta conducta cruel) i la factura judicial. És un doble cop per a les mares de les criatures, a qui no es deixa ni l’opció de reclamar justícia. Cada vegada que es torna a conèixer un cas d’aquests, el debat pren els mateixos camins. I si és la mare, tal com va passar a Sant Joan Despí, la que busca aquesta mateixa revenja? Doncs també és violència vicària. L’únic que canvia, per tant, és que quan el criminal és el pare, aquestes conductes es cataloguen ja com a violència masclista. És del tot comprensible perquè el fet és que hi ha més assassins de fills que no pas assassines. / D.M. /J.R.