La Vanguardia (Català-1ª edició)
Educació demana que es contractin més docents però no n’assumirà el cost
El Govern espanyol i les comunitats autònomes veuen necessari augmentar la plantilla de docents per garantir la presencialitat de tot l’alumnat en totes les etapes i nivells del curs escolar 2021-2022, el tercer impactat per la pandèmia. Però ningú no en vol assumir el cost.
Malgrat el bon ritme de vacunació, amb un 61,7% dels adolescents amb la primera dosi i l’expectativa d’arribar a un 100% el primer dia de curs, l’expansió del virus continua sent alta, amb una taxa d’incidència acumulada superior a 250, que correspon a un escenari d’alerta màxima, segons el protocol sanitari acordat al maig i ratificat ahir pel Ministeri d’Educació i els governs autonòmics.
Així, el primer trimestre començarà amb unes mesures semblants a les del curs passat –mascareta, ventilació, distancia, grups estables–, i no es relaxaran fins que la situació millori, segons va admetre la ministra Pilar Alegría, que va demanar “prudència” i “no abaixar la guàrdia” a la comunitat educativa. Malgrat aquesta crida a la prudència, la Conferència Sectorial va acordar ahir reduir la distància interpersonal a l’aula d’1,5 a 1,2 metres (no previst al protocol fins a nivells baixos de transmissió) per evitar desdoblaments de classes o classes rotatòries i semipresencials, cosa que l’administració educativa no vol però està prevista a partir de 3r de l’ESO en nivells de transmissió alts.
Per aquesta raó, diversos consellers autonòmics d’Educació van plantejar ahir a la ministra la necessitat de disposar d’un fons específic per al reforç escolar que garanteixi professorat per abaixar les ràtios, tal com es va establir, a tall d’emergència, el curs passat, en què es van contractar 40.000 docents més, cosa que va suposar una inversió de 2.000 milions assumida pel
Govern espanyol.
Davant aquesta petició, la responsable del ministeri va respondre que les autonomies ja rebran una partida extraordinària per esmorteir l’impacte de la crisi procedent dels pressupostos generals de l’Estat, que ascendeix a 13.500 milions d’euros, i que en aquesta partida hi haurien d’estar incloses les despeses en Educació. De fet, va instar els consellers que els reforços educatius fossin una “prioritat” en els executius, per possibilitar la màxima presencialitat en totes les etapes i nivells i evitar l’educació en línia.
De totes maneres, només sis comunitats han ratificat que mantindran les plantilles de personal educatiu del curs passat: Euskadi, Navarra, Comunitat
Valenciana, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Catalunya. Madrid va assegurar ahir que contractarà 3.000 docents més.
A més d’aquesta partida econòmica per atendre serveis essencials, que es transferirà entre els mesos de setembre (un 70%) i novembre (el 30% restant), els executius autonòmics rebran 1.750 milions dels fons React-EU i 1.185 milions per a la digitalització de centres educatius. “En tots aquests fons covid l’educació ha de ser prioritària”, va afirmar Alegría.c