La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mor ‘el Pinochet africà’
El sagnant i cruel exdictador del Txad, Hissène Habré, va morir dimarts després d’emmalaltir de coronavirus als 79 anys a Dakar, la capital del Senegal. Allà estava complint cadena perpètua pels crims contra la humanitat comesos durant el seu govern, entre el 1982 i el 1990. El tercer president en la història del Txad independent va establir un brutal règim de repressió contra els seus opositors, que sovint eren torturats i violats, i va acabar executant més de 40.000 persones, principalment esquerrans.
Conegut com el Pinochet africà per les seves atrocitats i la seva proximitat als Estats Units, Habré va conquerir el poder mitjançant una rebel·lió armada. Es va oposar a la influència del dictador libi Muammar al-Gaddafi, que havia donat suport al règim del seu predecessor, Goukoni Oueddei, cosa que el va convertir en un aliat clau per a Occident a la regió. Atès el temor constant de rebel·lions internes, Habré va aplicar cruels càstigs als seus desertors. Una violència que, segons una comissió d’investigació, van patir 200.000 persones, incloent-hi segrestos, violacions i tortures com ara descàrregues elèctriques als genitals o la completa immobilització del cos.
El 1990, una rebel·lió liderada per Idriss Déby va enderrocar el dictador, que va decidir fugir al Senegal, on va viure en llibertat durant vint-i-tres anys. Déby es quedaria amb el poder, dirigint amb mà dura el Txad durant tres dècades, fins a l’abril passat, quan va ser assassinat per un grup de rebels libis. Però la ferida que va deixar Habré va continuar viva després del seu exili i la denúncia social d’organitzacions de víctimes i oenagés com Human Rights Watch, que va aconseguir portar-lo davant la justícia del Senegal el 2013.
Habré es va convertir en un aliat clau d’Occident per contrarestar la influència de Gaddafi
Després d’un llarg procés, en què les víctimes van relatar les seves tràgiques experiències a les presons, un tribunal el va condemnar tres anys més tard a cadena perpètua. Va ser la primera vegada en la història que un antic cap d’Estat compareixia davant la justícia d’un altre país per presumptes violacions de drets humans, gràcies a la creació d’un tribunal especial acordat entre la Unió Africana i el Senegal.
Habré va passar la resta de la seva vida a la presó de Camp Manuel, amb l’excepció de dos mesos de llibertat provisional que el govern senegalès li va concedir l’abril de l’any passat per evitar l’expansió de la covid a les presons, després del primer cas declarat al país.
Fa una setmana, el dictador va emmalaltir de coronavirus i va ser traslladat a un hospital de Dakar, on va estar-se fins dimarts, quan la seva dona, Fatimé Raymonne Habré, va confirmar en un comunicat que havia mort. El fill del president assassinat Idriss Déby i actual governant del país, Mahamat Déby, va lamentar a través de les xarxes la mort d’Habré i va enviar el seu “més sincer condol a la seva família i al poble txadià”. “A Déu pertanyem i a ell tornem”, va concloure.
Habré va ser durant la seva vida un musulmà practicant, i durant el seu exili al Senegal va ser molt apreciat pels seus veïns, amb qui anava a les cerimònies religioses, i va arribar a finançar la construcció de mesquites i fins un club de futbol. La seva discreció i generositat al Senegal va contrastar amb vuit anys de sagnant dictadura al Txad, pels quals no va arribar a mostrar mai compassió ni penediment.