Últims dies a Verona

‘Nabucco’ + ‘Aïda’

Lloc i data: Festival Arena di Verona, del 17 al 21/VIII/2021

Després de la suspensió de l’any passat, aquest any ha tornat a funcionar el molt popular festival Arena di Verona , amb força afluència de públic, malgrat les obligades limitacions en l’aforament. Ha estat un any gairebé normal amb una programació que incloïa sessions de gala, incloent-hi un Rèquiem de Verdi, la gala de Plácido Domingo, una altra dedicada a Roberto Bolle i, potser la més espectacular, l’oferta de Jonas Kaufmann del 17 d’agost, que en el seu debut en el festival va cantar un repertori wagnerià i verdià, amb Martina de Serafin com a parella. L’estrena de Kaufmann a Verona va convertir el concert en especial notícia i amb força repercussió. D’altra banda, les sessions d’aquest any, confiant en el bon temps, duraran fins al 7 de setembre.

El 19 d’agost vam poder presenciar la Traviata, amb una nova producció de Michele Olcese amb una esplèndida Sonya Yoncheva, que va estar especialment brillant en el primer acte i altra vegada en l’escena de la mort. Sense defallir en cap moment, el tenor Vittorio Grigolo va ser un bon company de repartiment, però no va entusiasmar. El baríton George Petean va ser un pare Germont molt convincent, i mereix esment també l’Annina Yao Bohui.

L’escenari grandiós de l’Arena va obligar els cantants a fer desplaçaments ràpids d’una banda a l’altra, cosa que perjudicava una mica la direcció escènica, especialment en la gran escena de la partida de cartes, col·locada al fons de l’escenari.

Més controvertida i parcialment protestada va ser la producció de Nabucco també signada per M. Olcese, situada en un camp de concentració nazi i cantada el 20 d’agost per Amartuvshin Enkhbat, un sever i competent monarca que va agradar moltíssim, ben secundat pel baix Rafal Siddek i la valenta i esforçada Abigaille d’Anna Pirozzi; curiosament el paper menor “de la seva germanastra escènica Fenena” el va servir molt bé Annalisa Stroppa,

que va ser molt aplaudida. El que no va agradar gaire va ser el director d’orquestra Daniel Oren, que fa molts anys que participa al festival. Els cantants van ser obsequiats per un grup de catalans amb un sopar al restaurant Nostro Azzurro, situat al carrer per on passen tots els intèrprets quan s’acaba la funció.

I, obra oblidada, Aïda va comparèixer un altre cop el 21 d’agost. S’havia esperat la presència de Saioa Hernández en el paper d’Aïda, però aquest dia en el seu lloc va tancar amb força encert Maria José Siri. Algun problema de trompetes no va desfigurar gaire el resultat del conjunt, que va ser francament brillant.